Ferdinand de Marsin

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Ferdinand de Marsin

Biografia
Naixement	10 febrer 1656 Lieja (Bèlgica)
Mort	9 setembre 1706 (50 anys) Torí (Itàlia)
Activitat
Ocupació	diplomàtic
Carrera militar
Rang militar	mariscal de França
Conflicte	Guerra dels Nou Anys Guerra francoholandesa Guerra de Successió Espanyola
Família
Pares	Jean-Gaspard-Ferdinand Marchin   i Marie de Balzac d'Entraigues
Premis
Cavaller de l'orde reial i militar de sant Lluís  Cavaller de l'Orde de Sant Miquel  Cavaller de l'Orde de l'Esperit Sant  mariscal de França

Ferdinand de Marsin (o Marchin), comte de Marchin, (Lieja, 10 de febrer del 1656 – Torí, 9 de setembre de 1706), també comte del Sacre Imperi Romanogermànic, marquès de Clermont d'Entragues, comte de Graville, senyor de Modave i de Vell Valeffe, fou un militar (Mariscal de França, 1703) i aristòcrata való al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola. Nomenat adjunt al comandament en cap de l'exèrcit borbònic al front italià, fou ferit i fet presoner a la batalla de Torí, i morí a aquesta ciutat de resultes de les ferides rebudes. Abans havia estat ambaixador francès a la cort de Felip V (juny de 1701), acompanyant al monarca espanyols a Itàlia i sent ferit a la batalla de Luzzara (15 d'agost de 1702).

Nascut al Principat de Lieja era fill de Jean-Gaspard Ferdinand de Marsin (o Marchin), tinent general del Sacre Imperi Romanogermànic. A la mort del seu pare passà al servei de Lluís XIV de França i rebé el comandament d'una companyia de gendarmes de Flandes creada per a ell. Ascendit al grau de brigadier el 1688, fou ferit en el transcurs de la batalla de Fleurus el 1690. El 1693 i com a mariscal de camp combaté a Flandres durant la Guerra dels Nou Anys, sobretot a Neerwinden i a Charleroi. Del 1701 al 1702 fou ambaixador de França a la Cort de la Monarquia Hispànica.

A l'esclat de la Guerra de Successió Espanyola fou destinat al front italià on combaté a la batalla de Luzzara. Malgrat el resultat indecís de la batalla, el Comte de Marsin obtingué una bona reputació.

De tornada a França fou honorat amb el govern d'Aire-sur-la-Lys. Després de la batalla de Speyerbach fou nomenat mariscal de França i comandant en cap de les tropes a Baviiera. El 1704, i sota el comandament del Duc de Tallard lluità a la batalla de Blenheim, on ls tropes franco-bavareses foren durament derrotades pel Duc de Marlborough i el Príncep de Savoia. El Comte de Marsin fou l'encarregat de protegir la retirada de les tropes franco-bavareses.

Després fou enviat a Alsàcia i posteriorment al front italià, on dirigí les operacions conjuntament amb el Duc de Roannais i el Duc d'Orleans. El 7 de setembre de 1706, i en contra de la seva opinió, les tropes franceses lliuraren la batalla de Torí, on les tropes borbòniques foren derrotades i el Comte de Marson resultà greument ferit i fet presoner. Morí dos dies més tard a conseqüència de les seves ferides.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand de Marsin