Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Felícia de Roucy

Plantilla:Infotaula personaFelícia de Roucy
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Félicie de Roucy Modifica el valor a Wikidata
c. 1050 Modifica el valor a Wikidata
Roucy (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 1123 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó de reis de Sant Joan de la Penya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort d'Aragó (1076–1094)
Reina consort de Pamplona (1076–1094) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaComtat de Montdidier Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSanç I d'Aragó i Pamplona (1063 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFerran Sanxes, Alfons I d'Aragó i Pamplona, Ramir II d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
ParesHilduin IV de Montdidier Modifica el valor a Wikidata  i Alix de Roucy Modifica el valor a Wikidata
GermansEbles II de Roucy
Beatrix de Montdidier
Margarita de Roucy
André of Ramerupt
Ermentrude de Roucy
Ada of Roucy
Adela of Roucy
Aelis of Roucy Modifica el valor a Wikidata
Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085)

Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.

Filla d'Hilduí IV de Ramerupt i d'Adelaida de Roucy, va casar cap a 1070 amb Sanç Ramires, rei d'Aragó, amb qui va col·laborar en les tasques de govern.[1][2] Felícia va ser la segona esposa de Sanç Ramires, amb qui va tenir als infants Ferran (1071-1086), Alfons I i a Ramir II; aquests dos últims van regnar a Aragó després del seu germanastre, Pere I, fill del primer matrimoni de Sanç amb Isabel d'Urgell, que va morir sense descendència.

El germà de Felícia, Ebles II —mort cap a 1103—, un noble del nord de França ben relacionat amb el Papat, va impulsar la reforma gregoriana a la regió de Xampanya. En 1073 havia planejat una campanya contra Al-Àndalus i estava relacionat familiarment amb Bohemon de Tàrent, un dels promotors de la Primera Croada. Sanç Ramires, en el seu viatge a Roma amb motiu de la infeudació del regne d'Aragó a la Santa Seu, en 1068, va haver de conèixer al magnat xampanyès i arran d'aquest coneixement va poder acordar-se el matrimoni de la seva germana Felícia amb el monarca aragonès.[3]

Referències

  1. Martín Romano García, Archivo antroponímico de Romano García, Asunción (Paraguay), 2008.
  2. Lema Pueyo (2008), pág. 37.
  3. Ubieto Arteta (1981), pág. 81 [ Historia de Aragón.

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya