Eufratense

Eufratense

Augusta Euphratensis (la)
Tipus	administració provincial romana
Localització
37° 30′ N, 37° 30′ E / 37.5°N,37.5°E / 37.5; 37.5
Prefectura pretoriana	prefectura del pretori d'Orient
Diòcesi	diòcesi d'Orient
Capital	Cirros Hieràpolis de Síria
Geografia
Part de	Imperi Romà
Següent	primer califat

La Província Eufratense, (Provincia Eufratensiso Euphratensis o Augusta Eufratensis) en grec Euphratesia (Εὑφρατησία), va ser una província romana a la Gran Síria, part de la diòcesi d'Orient en l'Imperi Romà tardà.

En algun moment entre els anys 330 i 350 (probablement vers el 341, al mateix temps que la provincia Augustamnica al Baix Egipte), la província Eufratense va ser creada a partir del territori de Celesíria al llarg de la riba occidental de l'Eufrates. que incloïa els territoris de Commagena i Cirrhestica.^[1] La seva capital va ser Cirro^[2] (Cyrro) o potser Hierápolis Bambice (moderna Manbidj).^[1]

Més tard fou dividida en Prima i Secunda.

L'Anuari pontifical dona les diòcesis (seus titulars) següents:

• Barbalissus o Barbalissos,
• Cyrrhus (podria haver estat un arquebisbat),
• Doliche (Dülük),
• Europus (Dura-Europos),
• Germanícia,
• Hieràpolis de Síria (Hieràpolis Eufratense o Hieràpolis Bambyce, Manbij), arquebisbat,
• Neocesarea de Síria,
• Perrhe (Adıyaman),
• Samòsata,
• Sura, (Al-Suriyya)
• Urima (Halfeti),
• Zeugma de Síria, en front de Birecik

L'Anuari pontifical dona les diòcesis (seus titulars) següents:

• Agríppies (ruïnes de Saliliya),
• Orisa (Tayibe),
• Sergiòpolis (Resafa), arquebisbat,
• Serigene (Isriyë),
• Zenòbies (ruïnes de Halabiya),

• Lol·lià Mavorci (330–336)
• Felicià (335–?)
• Nebridi (354–358)
• Domici Modest (358–362)
• Iulianus o Julià (362–363)
• Aradi Rufí (363–364)
• Eutolmi Tatià (vers 370)
• Tuscià (381)
• Flavi Eparqui Filagri (vers 382)
• Pròcul (383–384)
• Icari (c. 384)
• Irineu (431–435)
• Efraim d'Amida (vers 522–525)
• Asteri (587–588)
• Baccus (588–589)
• Bonòs (vers 609–610)