Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Estatge nival

El massís del Mont Blanc a l'estiu: l'estatge nival correspon a la part amb neu que hi roman tot l'any, la part a l'ombra per sota correspon a l'estatge alpí. La delimitació entre aquestes dues zones és una línia clarament horitzontal a uns 3.000 m d'altitud


L'estatge nival, també anomenat estatge de les neus perpètues, és un estatge que comença des de les primeres neus perpètues, en general a Europa just per sota dels 3.000 m d'altitud. Succeeix a l'estatge alpí. l'estatge nival té una durada d'inniviació superior a la del període de desinniviació (fosa de la neu). Hi predominen glaceres i roques. La seva principal característica és que tota la precipitació cau en forma de neu.

Altitud i latituds

Svalbard 78°N 0-300–0 600 m
Escandinàvia al cercle polar 67°N 1000–1500 m
Islàndia 65°N 0-700–1100 m
Sud d'Escandinàvia 62°N 1200–2200 m
Nord dels Alps 46°N 2500–2800 m
Alps centrals 45°N 2700–2900 m
Sud dels Alps 44°N 2900-3200 m
Pirineus 43°N 2900-3200 m
Caucas 43°N 2700–3800 m
Karakorum 36°N 5400–5800 m
Pamir 32°N 4300–4500 m
Himàlaia 30°N 4800–6000 m
Kenya 0° 4600–4700 m
Nova Guinea 2°S 4600–4700 m
Andes al país Equador 2°S 4800–5000 m
Kilimanjaro 3°S 5500–5600 m
Andes a Xile 27°S 5800–6500 m
Nova Zelanda 43°S 1600–2700 m
Terra del Foc 54°S 0-800–1300 m
Antàrtida 70°S 0000–0400 m

Flora

Algunes plantes amb flors hi viuen encara, com per exemple el ranuncle glacial (Ranunculus glacialis) a Europa, que arriba als 4.000 m d'altitud, però dominen les molses i els líquens.

Fauna

Principalment ocells, com ara la perdiu blanca (Lagopus mutus), que també baixa a l'estatge alpí.

Vegeu també

Referències

  • Charlesworth J.K. (1957). The quaternary era. With special reference to its glaciation, vol. I. London, Edward Arnold (publishers) Ltd, 700 pp.
  • Flint, R. F. (1957). Glacial and Pleistocene geology. John Wiley & Sons, Inc., New York, xiii+553+555 pp.
  • Kalesnik, S.V. (1939). Obshchaya glyatsiologiya [General glaciology]. Uchpedgiz, Leningrad, 328 pp. (in Russian)
  • Tronov, M.V. (1956). Voprosy svyazi mezhdu klimatom i oledeneniem [The problems of the connection between climate and glaciation]. Izdatel'stvo Tomskogo Universiteta, Tomsk, 202 pp. (in Russian)
  • Wilhelm, F. (1975). Schnee- und Gletscherkunde [Snow- and glaciers study], De Gruyter, Berlin, 414 pp. (en alemany)
Kembali kehalaman sebelumnya