Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Estació de Garraf

Infotaula estacióGarraf
Informació general
Zona tarifària2A
AdreçaCarrer de l'Estació
MunicipiSitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
ServeisAparcament Servei d'autobús urbà
Propers trens71703 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies5 Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes3 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1881
Passatgers56.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Map
 41° 15′ 16″ N, 1° 54′ 09″ E / 41.25447°N,1.90251°E / 41.25447; 1.90251
Dades (Edifici)
Construcció1912 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata

Garraf és una estació ferroviària propietat d'adif situada a la urbanització de Garraf al terme municipal de Sitges, a la comarca del Garraf. L'estació es troba a la línia Barcelona-Vilanova-Valls i s'hi aturen alguns trens de la línia R2 Sud de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora.

Aquesta estació de la línia de Vilanova va entrar en servei l'any 1881 quan es va obrir el tram entre les Hortes de Sant Beltran al costat de les Drassanes de Barcelona i Vilanova i la Geltrú. Posteriorment l'any 1887 amb la unificació de la línia amb la línia de Vilafranca, els trens van deixar de passar per la carretera del Morrot, per passar per l'actual traçat per Bellvitge. Al segle xx es van fer obres a la línia per duplicar les vies.[1][2]

L'any 2016 va registrar l'entrada de 56.000 passatgers.[3]

Rodalia de Barcelona
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Sant Vicenç de Calders
Vilanova i la Geltrú
Sitges Platja de Castelldefels Estació de França

Referències

  1. «Conegueu la línia R2». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2010. [Consulta: 4 agost 2010].
  2. Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  3. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya