ca Espinac de Ceilan

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Espinac de Ceilan
Basella alba
	;
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Caryophyllales
Família	Basellaceae
Gènere	Basella
Espècie	Basella alba ; L., 1753
Nomenclatura
Sinònims	Basella rubra L., 1753; Basella lucida L., 1759; Basella japonica Burm.f., 1768; Basella cordifolia Lam., 1785; Basella nigra Lour., 1790; Basella crassifolia Salisb., 1796; Basella volubilis Salisb., 1796; Basella ramosa J.Jacq. ex Spreng., 1824; Basella cananifolia Buch.-Ham. ex Wall., 1832; Gandola nigra (Lour.) Raf., 1838; Basella rubra var. virescens Moq. in A.P.de Candolle, 1849; Gandola alba Rumph. ex L.; Gandola rubra Rumph. ex L.;

L'espinac de Ceilan o espinac malabar (Basella alba) és una planta enfiladissa perenne tropical de l'est africà de fulles mengívoles.

Descripció

L'espinac malabar creix ràpidament arribant a fer 10 m de longitud. Les fulles són de 25-65 × 25-55 mm i semisuculentes, amb la base talladament angostada a truncada o lleugerament tallada, la làmina talladament decurrent en los pecíols i l'àpex arrodonit-obtús amb una nervadura principal ramificada. El pecíol mesura uns 5-15 mm, i freqüentment rogenc. Les inflorescències de 20-60 mm, amb flors freqüentment agrupades cap a l'àpex. Presenten bràctees 1-2 × 0,7-1,2 mm, amb la nervadura mitjana fosca, ramificada a l'àpex, i les bractèoles 1,4-1,6 × 0,9-1 mm i agudes. Els sèpals 3-4 × 2-2,5 mm, amplament ovat-el·líptics, corbats al voltant de la corol·la, matisats de rosa cap a l'extrem, mentre que els pètals són de 1,9-2 mm, ovats, fusionats cap a la base i amb els marges dispars. Tenen els estams erectes, els filaments 1-1,2 mm, les anteres 0,8-0,9 mm. El primordi seminal de 0,7-0,9 mm i els estils 0,5-0,8 mm. El fruit és una baia d'uns 3,5-5 mm de diàmetre (4-7 mm de diàmetre incloent al periant), brillant i bru.^[3]

Usos

Normalment es consumeixen les fulles i l'arrel, especialment apreciat en la gastronomia xinesa i japonesa, tenen un sabor suau i una textura mucilaginosa. En la gastronomia de la Xina és coneguda com a "verdura dels corrents d'aigua" (潺菜, Mandarí chāncài, cantonès saan choy, shan tsoi); "malva caiguda" (落葵 Mandarin luokui, cantonès lor kwai), "orella de bosc" (木耳菜 muercai) i "fulla de l'emperador" (帝王菜 diwangcai).

És rica en vitamina A, B6, C, ferro i calci (1,2 mg cada 100 grams), a més de contindre un alt percentatge de proteïnes i fibra. També conté potassi, magnesi i àcid fòlic. S'utilitza en una gran diversitat de receptes, des de sopes, ensalades, estofats i fritures.^[4]

Els fruits contenen un tint roig que s'ha emprat per als segells oficials, així com en l'elaboració de cremes labials i colorant alimentari.

També s'usa amb fins medicinals, sent astringent, demulcent, diürètic, febrífug i laxant.^[5] L'arrel és emol·lient i refrescant.