Eslovàquia (partit polític)
Eslovàquia (en eslovac Slovensko), anteriorment Gent Comuna i Personalitats Independents (Obyčajní ľudia a nezávislé osobnosti, OĽaNO, abans de 2023) és un partit polític conservador d'Eslovàquia fundat al 2011 per l'empresari Igor Matovič. HistòriaEl precedent del partit va ser l'elecció al 2010 d'Igor Matovič i altres tres diputats de l'associació Representants de la Gent Comuna com a independents dins de les llistes del partit liberal-conservador Llibertat i Solidaritat (SaS), en el qual es van mantenir inicialment,[1] descartant passar a ser un partit independent.[2] Tot i així, a l'octubre de 2011 van registrar el partit,[3] anunciant que es presentarien en les properes eleccions legislatives amb el Partit Cívic Conservador i els Demòcrates Conservadors. Per a evitar un major llindar per a aconseguir representació, en comptes de formar una coalició van integrar els candidats d'aquests partits a les seves llistes, modificant a conveniència el nom del partit, estratègia que repetirien en properes eleccions. Així, a les eleccions de 2012 finalment van aconseguir la tercera posició amb 16 diputats.[4] A les següents eleccions de 2016 encara augmentarien fins als 19 diputats, mantenint-se a l'oposició, i de nou a les de 2020, amb una contundent victòria amb 53 diputats, derrotant a Direcció (Smer-SD), partit que havia liderat les eleccions des de 2006. La formació del govern, però, no seria fàcil, amb una coalició inicial de quatre formacions: OL'aNO, Som Família, Llibertat i Solidaritat i Per a la Gent.[5] El gabinet liderat pel mateix Matovič dimitiria l'any següent per la crisi política desencadenada per un acord secret per comprar la vacuna russa Sputnik V contra el coronavirus.[6] L'1 d'abril de 2021 es formaria el nou gabinet d'Eduard Heger, que havia estat Ministre de Finances a l'anterior govern, amb els mateixos components fins a una nova crisi a l'estiu de 2022, en la qual Llibertat i Solidaritat marxaria del govern, provocant deixar-lo en minoria. A finals d'any el govern perdria una moció de confiança,[7] sent substituït per Ľudovít Ódor el 15 de maig de 2023 en un govern en funcions fins a les noves eleccions de setembre. En aquestes, el partit patiria una enorme davallada, perdent quaranta diputats i quedant en quarta posició.[8] Els mals resultats es mantindrien el 2024 amb la pèrdua de l'eurodiputat que mantenien des de 2014.[9] Resultats electoralsConsell Nacional
Parlament Europeu
Presidencials
Referències
|