Ernest de Wittelsbach

Ernest de Wittelsbach

Biografia
Naixement	1373 Múnic (Alemanya)
Mort	2 juliol 1438 (64/65 anys) Múnic (Alemanya)
Sepultura	Catedral de Nostra Senyora de Múnic
Duc de Baviera
Activitat
Ocupació	sobirà
Altres
Títol	Duc de Baviera
Família	Dinastia Wittelsbach
Cònjuge	Elisabetta Visconti (1395 (Gregorià)–)
Fills	Albert III de Wittelsbach, Béatrice de Bavière, Elisabeth von Bayern
Pares	Joan II de Wittelsbach   i Catherine of Gorizia
Germans	Johannes Grünwalder Guillem III de Wittelsbach Sophie de Bavière

Ernest de Wittelsbach o de Baviera-Múnic (alemany: Ernst, Herzog von Bayern-München), (Múnic, 1373 - 2 de juliol de 1438), fou des de 1397 duc de Baviera-Múnic.^[1]

Ernest era fill de Joan II i va governar el ducat de Baviera-Múnic juntament amb el seu germà Guillem III.^[2]

Va contenir aixecaments dels ciutadans de Múnic el 1396 i 1410 i va obligar el seu oncle Esteve III a limitar el seu regnat a Baviera-Ingolstadt el 1402. Després Ernest encara va lluitar diverses vegades amb èxit contra els ducs de Baviera-Ingolstadt, el mateix Esteve III i el seu fill Lluís VII el Barbut com aliat d'Enric XVI de Baviera-Landshut. Va ser membre de la Societat dels Pericos (1414) i de la Lliga de Constança (1415).

Després de l'extinció dels ducs Wittelsbach de Baviera-Straubing, comtes d'Holanda, Zelanda i Hainaut, Ernest i el seu germà Guillem van lluitar amb Enric IV de Baviera-Landshut i Lluís VII de Baviera-Ingolstadt, i finalment va rebre la meitat de Baviera-Straubing incloent la ciutat de Straubing el 1429.

Com aliat de la casa de Luxemburg, Ernest va fer costat al seu deposat cunyat Venceslau llei contra el nou rei Rupert o Robert d'Alemanya de la branca més antiga de la seva pròpia dinastia Wittelsbach, així com a Segimon, germà de Venceslau, en les seves guerres contra els partidaris de Jan Hus. Això va portar la devastació al nord de Baviera fins a 1434.

Quan el seu fill Albert III es va casar en secret amb la criada Agnès Bernauer el 1432, Ernest va ordenar assassinar-la. Va ser acusada de bruixeria i llançada al riu Danubi on es va ofegar. La guerra civil amb el seu fill finalment va acabar amb una reconciliació.

Va morir el 1438. Està enterrat a l'Església de la Mare de Déu de Múnic.

Es va casar a Pfaffenhofen el 26 de gener de 1395 amb Elisabetta Visconti, filla de Bernabé Visconti i va tenir els següents fills:

• Albert III, duc de Baviera (Múnic, 23 de març de 1401 - 29 de febrer de 1460).
• Beatriu (vers 1403-Neumarkt 12 de març de 1447), casada dues vegades:
  • el 1424 a Ortenburg amb el comte Herman III de Cilli;
  • el 1428 a Riedenburg amb el comte palatí Joan de Neumarkt.
• Elisabet (vers 1406 - Heidelberg 5 de març de 1468), casada dues vegades:
  • 1430 a Magúncia amb Adolf, duc de Jülich-Berg;
  • 1440 a Worms amb el comte Hessó de Leiningen.
• Amàlia (1408-1432), monja al monestir de Santa Clara a Múnic.

També va tenir almenys tres fills il·legítims.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernest de Wittelsbach