ca Epidídim

Epidídim
Detalls
Llatí	epididymis
Artèria nodridora	artèria testicular
Retorn venós	plexe pampiniforme
Identificadors
MeSH	D004822
TA	A09.3.02.001
FMA	18255 : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.1242
EB Online	science/epididyme
	Terminologia anatòmica

Fitxer:Male anatomy number.svg

Aparell reproductor masculí: 3. Penis, 4. Cos cavernós, 5. Gland, 6. Prepuci, 7. Meat urinari, 10. Vesícula seminal, 11. Conducte ejaculador, 12. Pròstata, 13. Glàndula de Cowper, 15. Conducte deferent, 16. Epidídim, 17. Testicle, 18. Escrot.
1. Bufeta urinària, 2. Símfisi púbica, 8. Còlon sigmoide, 9. Recte, 14. Anus,

L'epidídim és un conducte que forma part de l'aparell reproductor masculí. És un tub molt llarg, fi i enrotllat que es troba al damunt de cada testicle, de manera que el connecta als conductes deferents. Dins de cada epidídim s'emmagatzemen i maduren els espermatozoides durant 3 o 4 dies, on desenvolupen una cua per moure's ràpidament i s'esperen a ser emesos a l'acte de l'ejaculació.

És present en tots els mascles de rèptils, aus i mamífers. La part del testicle que connecta amb l'epidídim s'anomenen els conductes eferents, generalment amb una única entrada al conducte en el cas d'animals petits com ara els rosegadors, i múltiples entrades en el cas de la gran majoria de mamífers grans, entre ells els humans.^[1] En els rèptils, hi ha un canal addicional entre el testicle i el cap de l'epidídim i que rep els diversos conductes eferents.^[2]

Cada epidídim consisteix en un únic tub estret i molt enrotllat, que en humans adults fa entre 6 i 7 metres de llargada.^[3]

Estructura

L'epidídim pot dividir-se en tres regions principals:

El cap (en llatí, caput), el qual rep els espermatozoides dels conductes eferents del mediastí testicular. Es caracteritza histològicament per un epiteli gruixut amb estereocilis llargs i múscul llis. Participa en l'absorció de líquids per tal d'obtenir un esperma diluït i fluid.^[2]
El cos (en llatí, corpus), que té un epiteli intermedi i un múscul llis més gruixut.^[2]
La cua (en llatí, cauda), la qual té l'epiteli més prim i més quantitat de múscul llis.^[2]

Referències

↑ Hess, Rex A. «Efferent Ducts and Epididymis».
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Bacha, William; Bacha, Linda. Color Atlas of Veterinary Histology. Wiley-Blackwell, 2012, p. 226. ISBN 978-0470958513.
↑ Kim, Howard H.; Goldstein, Marc. «Chapter 53: Anatomy of the epididymis, vas deferens, and seminal vesicle». A: Graham, Sam D.. Glenn's urological surgery. 7th. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2010, p. 356. ISBN 978-0-7817-9141-0.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epidídim

[1] Hess, Rex A. «Efferent Ducts and Epididymis».

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Bacha, William; Bacha, Linda. Color Atlas of Veterinary Histology. Wiley-Blackwell, 2012, p. 226. ISBN 978-0470958513.

[3] Kim, Howard H.; Goldstein, Marc. «Chapter 53: Anatomy of the epididymis, vas deferens, and seminal vesicle». A: Graham, Sam D.. Glenn's urological surgery. 7th. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2010, p. 356. ISBN 978-0-7817-9141-0.

[1]

[2]

[3]