|
Englantina roja
L'englantina roja[1] (Rosa rubiginosa o Rosa eglanteria) és un arbust de la família de les rosàcies. És cosmopolita, i es pot trobar al continent asiàtic, especialment a l'Àsia de l'est, Iraq, Iran i Turquia; a Europa, en països com Dinamarca, Irlanda, Noruega, Regne Unit, Àustria, Bèlgica, Alemanya, Hongria, Ucraïna, Albània, Bulgària, Grècia, Itàlia, Romania, Iugoslàvia i Espanya. També creix en zones del sud d'Àfrica, Nova Zelanda i Sud-amèrica. De les seves llavors se n’extreu l'oli de rosa mosqueta, molt emprat com a tractament regenerador de la pell. El cep de l'englantina roja s'usa sovint com a base per a l'empelt d'altres varietats de rosa en jardins. EtimologiaEn català, com a les altres llengües romàniques, el terme rosa prové directament i sense canvis del llatí rŏsa, amb el significat que coneixem: 'la rosa' o 'la flor del roser'; que prové del vocable previ rodia (ródja). Aquest últim arcaisme llatí és al seu torn manllevat, per via de l'osc, del grec antic τὸ ῥόδον (rhódon) ← ϝρόδον ('la rosa', 'la flor del roser') o millor ῥοδέα (jònic ῥοδέη) rhodéa ('la tija de la rosa, el sosteniment de la flor'). El mot grec ϝρόδον se sol veure com a préstec de l'iranià antic (*wr̥da-). El nom englantina prové del llatí vulgar aculentus (amb la terminació de spinulentus 'espinós'), del llatí aculeus 'espinosa', d'acus 'agulla', i fa referència a que és un arbust espinós. El mot rubiginosa significa rovellat o de color rogenc en llatí, i fa referència a la gamma cromàtica de les seves flors. Descripció morfològicaÉs un arbust erecte, salvatge, que pot sobrepassar els dos metres d'alçada. Té les tiges corbades i cobertes d'agullons violacis. Les seves flors mesuren de 3 a 6 centímetres de diàmetre, i formen inflorescències racemoses en forma de corimbe de 2 a 7 o 15 unitats, depenent del vigor de la planta i de l'edat de la tija. Són hermafrodites, amb simetria actinomorfa. Tenen el periant diferenciat. El calze està format per cinc sèpals (dos d'extrems, dos d'interns i un de central) i la corol·la està formada per cinc pètals imbricats i dialipètals de color rosa, blanc a la base i, a vegades, presenten pigments groguencs. Tenen nombrosos estams en diversos verticils. Presenta un gineceu pluricarpelar i apocàrpic amb ovari súper. El fruit és un poliaqueni de forma ovoide d'1,5 a 2,5 centímetres, de diàmetre de color vermellós, que presenta una closca d'1 a 3 mil·límetres de gruix i al seu interior de quinze a vint llavors d'on s'extreu oli. Té les fulles herbàcies, compostes del tipus d'imparipinnades que comprenen de 5 a 9 folíols de forma el·líptica, amb el marge serrat. Estan cobertes de nombrosos pèls glandulars. Són caducifòlies.  Les fulles són imparipinnades, de 5 a 9 cm de longitud, compostes de 5 a 9 folíols de forma el·líptica i el magre serrat, i coberts de nombrosos pèls glandulars.  Les flors, de 3 a 6 cm de diàmetre, amb cinc pètals rosa, blancs a la base, formen grups en corimbes de 2 a 7 flors que apareixen al final de la primavera i mitjans d'estiu.  Els fruits són poliaquenis ovoides d'1,5 a 2,5 cm de diàmetre, vermells i madurs. EcologiaCreix de manera silvestre o cultivada en regions de clima plujós, fred i generalment en sòls pobres de planes i muntanyes de poca elevació. El roser rubiginós es difon en forma bastant agressiva en la regió andinopatagona, i se'n troben, fins i tot, plantes aïllades en "la banquina" de les rutes principals a la zona semiàrida, especialment en serres i altiplans occidentals. Es desenvolupa en preserralades i serralades en forma de comunitats tancades, i arriben a ocupar grans extensions de terres. Les característiques ecològiques favorables al sud de l'Argentina i Xile van donar lloc a la seva expansió geogràfica, arribant a cobrir grans extensions. Hi ha més de cent espècies de roser rubiginós, però a Argentina, aparentment, només s'hi troba Rosa rubiginosa, la més comuna, i, en menor mesura Rosa canina i Rosa moschata. FarmacologiaLa part utilitzada d'aquesta planta majoritàriament és la llavor. Concretament l'oli que se n'extreu mitjançant el mètode de premsat en fred, conegut com a oli de rosa mosqueta. Existeixen diversos productes derivats de la rosa mosqueta, com ara dolços, tes, olis o cosmètics. També se'n pot utilitzar el fruit, concretament la pellofa (corfa), que en estat fresc i cru conté una gran quantitat de vitamina C, pectina i altres tipus de sucres. Composició químicaLa llavor conté àcids grassos insaturats, àcid transretinoic (vitamina A àcida), gomes*, margarines*, carotenoides*, immersos en una estructura de fibra vegetal. (*Aquests últims són separats en el procés de refinament del producte.) L'oli té aquesta composició:
Aquests àcids són substàncies nobles, indispensables per a les àrees en les quals existeixen nivells de proliferació cel·lular, com per exemple la pell de la cara. Accions farmacològiques i usos medicinals
Diferents tractaments han estat provats i certificats per un estricte control científic a Alemanya, Argentina, Xile i Estats Units. ToxicitatS'ha de ressaltar que no es coneix toxicitat de l'oli de rosa mosqueta i, a diferència d'altres olis vegetals, el seu pH mitjà és de 5,1, que el fa totalment compatible i saludable per a la pell. Vegeu tambéReferències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Englantina roja |
||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
