Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Emil Gabriel Warburg

Plantilla:Infotaula personaEmil Gabriel Warburg
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Emil Warburg Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 març 1846 Modifica el valor a Wikidata
Altona (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1931 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Bayreuth (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Bayreuth Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAlemanya Modifica el valor a Wikidata
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín
Universitat de Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHeinrich Gustav Magnus i August Kundt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica, teoria cinètica molecular, conductància, radiació tèrmica, ferromagnetisme i Fotoquímica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Friburg de Brisgòvia
Universitat Humboldt de Berlín
Physikalisch-Technische Bundesanstalt Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJames Franck Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflicteguerra franco-prussiana Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1911Primer Congrés Solvay Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralGeorg Meyer (en) Tradueix, Clemens Schaefer, Edgar Meyer, Heinrich Greinacher, Erich Regener i James Franck Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaWarburg family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsOtto Heinrich Warburg Modifica el valor a Wikidata
Premis

Emil Gabriel Warburg (9 març 1846, Altona, Hamburg, Confederació Germànica - 28 juny 1931, Gut Grunau, Baviera, República de Weimar) fou un físic alemany,[1] pare del bioquímic i metge Otto Heinrich Warburg (1883-1970) guanyador del premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1931.

Vida

Warburg estudià química i física a la Universitat de Heidelberg amb Robert Bunsen (1811-1899) Hermann von Helmholtz (1821-1894) i Gustav Kirchhoff (1824-1887), i física a la Universitat de Berlín amb Gustav Magnus (1802-1870) i August Kundt (1839-1894). El 1867 es doctorà sota la direcció de Magnus i el 1870 esdevingué professor (Privatdozent) de la Universitat de Berlín. Dos anys després passà a la Universitat d'Estrasburg com a professor extraordinari. El 1876 fou nomenat professor de física de la Universitat de Friburg. El 1895 es traslladà a la Universitat de Berlín succeint August Kundt. Fou nomenat president del Physikalisch-Technische Reichsanstalt el 1905. Es retirà el 1922.[1]

Obra

Col·laborà amb Kundt, que era professor ordinari a Estrasburg, i publicaren importants articles, com ara un sobre la fricció i conducció de la calor en gasos diluïts, i sobre la calor específica del mercuri. A la Universitat de Friburg hi descobrí i explicà el fenomen de la histèresi als materials ferromagnètics. A Berlín estudià el fenomen de la conducció elèctrica, la radiació, les reaccions fotoquímiques i fou el primer a explicar l'efecte Stark el 1913 aplicant el model atòmic de Niels Bohr.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Mehra, J. The Golden Age of Theoretical Physics: (Boxed Set of 2 Volumes). World Scientific, 2001, p. 376-377. ISBN 9789814492850. 
Kembali kehalaman sebelumnya