Elionor d'Anjou
Elionor d'Anjou (Nàpols, 1289 (Gregorià) - monestir de Sant Nicolau a Arene, 10 d'agost de 1341 (Gregorià)) fou princesa de Nàpols i reina consort de Sicília (1303–1337). L'any 1343, la reina Elionor d'Anjou va passar del Regne de Nàpols al Regne de Sicília, a Messina, amb el seu parent, el cavaller milites Antonino Natoli (Antoninus de Nantolio), i els seus fills, coneguts per les seves gestes guerreres[1] i propietaris de vasts feus a Itàlia. Orígens familiarsFou filla del rei Carles II de Nàpols i de Maria d'Hongria. Era neta per línia paterna del duc Carles I d'Anjou i la comtessa Beatriu I de Provença, i per línia materna d'Esteve V d'Hongria i Elisabet Cuman. Fou germana dels reis Carles I d'Hongria i Robert I de Nàpols. Núpcies i descendentsEl 17 de maig de 1302 es casà a Messina amb el rei Frederic II de Sicília, tercer fill del comte-rei Pere II el Gran d'Aragó. D'aquest matrimoni en nasqueren:
A la mort del seu marit es retirà a la vida contemplativa i ingressà al monestir de Sant Nicolau a Arene, on morí el 9 d'agost de 1341, sent enterrada posteriorment a Catània al costat del seu marit. Referències |