Elies de Mallorca
Elies de Mallorca, Helias de Maiorica en llatí, és el primer bisbe de Mallorca documentat. La seva existència és coneguda per una relació de bisbes assistents al Concili de Cartago de 484. El seu nom figura en l'apartat de Bisbes de l'illa de Sardenya, juntament, entre d'altres, amb Macari de Menorca i Opilió d'Eivissa. El Concili de Cartago de 484, no reconegut per l'església catòlica, fou una reunió conjunta dels bisbes catòlics i arrians del regne vàndal, convocada pel rei Huneric, amb l'objecte d'unificar ambdues confessions sota l'hegemonia dels arrians, que era la religió del rei. El concili és un dels episodis que conformen la política anticatòlica d'Huneric, l'únic rei bàrbar que va realitzar una política violenta contra els catòlics, tot i que els seus actes foren de major intensitat en els territoris continentals que en els insulars del regne. El nom d'EliesEl nom d'Elies és un nom de tradició veterotestamentària, cosa molt poc comuna entre els bisbes cristians occidentals de l'època. Això ha fet suposar un origen jueu convers del bisbe mallorquí. Bibliografia
|