Elfin Oak
L'Elfin Oak és la soca d'un alzina de 900 anys d'antiguitat situat als Kensington Gardens, Londres, tallada i pintada per semblar encara que elfs, gnoms, fades i petits animals viuen a la seva escorça. El tronc buit, donat per Lady Fortescue, prové originalment de Richmond Park, i es va traslladar als jardins de Kensington el 1928 com a part del pla de millores públiques de George Lansbury a Londres.[1][2] Durant els dos anys següents, l'il·lustrador Ivor Innes hi va tallar les figures de la "Gent petita".[1] Aquests inclouen Wookey la bruixa, amb els seus tres pots de salut, riquesa i felicitat, Huckleberry el gnom, que portava una bossa de baies per l'escala dels gnoms fins al banquet a Bark Hall, i Grumples i Groodles els elfs, sent despertats per Brownie, Dinkie, Rumplelocks i Hereandthere robant ous del niu dels corbs.[1] Innes també va il·lustrar un llibre infantil l'any 1930 escrit per la seva dona Elsie i basat en l'Elfin Oak.[3] En ell, Elsie va escriure:
La portada interior de l'àlbum de Pink Floyd de 1969 Ummagumma inclou una imatge de David Gilmour davant de l'Elfin Oak.[4] El còmic Spike Milligan va ser un fan de tota la vida de l'arbre, i el 1996 va dirigir una campanya d'èxit per restaurar-lo. La contribució de Milligan com a assessor i el préstec dels seus registres fotogràfics de la seva restauració original a la dècada de 1960 va ser de gran valor per als estudiants de la Byam Shaw School of Art, que van restaurar l'arbre el 1996 dirigits per l'artista i conservador Marcus Richards. Richards ha continuat sent responsable de la restauració i el manteniment de l'Elfin Oak fins als nostres dies.[2][5][6] El desembre de 1997, el ministre de Patrimoni Tony Bank el va declarar estructura catalogada de grau II.[1] Galeria
Referències
|