Les eleccions legislatives neerlandeses de 2021 són eleccions nacionals en temps de la pandèmia de COVID-19. El 15 i 16 de març del 2021 ja hi havia col·legis electorals oberts en cada municipi. Aquests dies suplementaris per poder votar eren destinats sobretot a persones de risc. També hi havia mesures especials per poder fer les eleccions d'una manera segura, que ja havien estat provades en les eleccions especials posteriors a redistribucions municipals del 18 de novembre del 2020.[1] La ministra d'Afers Interiors i Relacions del Regne, Kajsa Ollongren, va anunciar l'obertura de part dels col·legis electorals els dos dies abans de la data de les eleccions, per donar la possibilitat a la gent de més de setanta anys de votar per correu i ampliar el nombre de vots delegats de dos a tres.[2] A cada col·legi hi havia igualment una persona que controlava que no hi hagués massa gent i que tothom complís les mesures contra la COVID-19.[3] Per fer possible aquests canvis, calia un canvi temporal de la llei electoral, que va ser acceptat el 26 de gener del 2021.[4]
A les eleccions, els partits liberals Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) i Demòcrates 66 (D66) van guanyar escons, amb el D66 convertint-se en el segon partit més important i el VVD mantenint la seva posició com a partit més important. El suport dels partits d'esquerra (Partit Socialista (SP), Partit del Treball (PvdA) i Esquerra Verda (GL)) va suposar menys del 20% dels vots. Segons el politòleg Cas Mudde, el declivi constant de l'esquerra des del 2006 es pot explicar principalment per una agenda mediàtica dominada per qüestions socials, especialment qüestions d'identitat, a costa de qüestions econòmiques i socials.[5] La fracció de vots desaprofitats a causa del llindar electoral va ser de l'1,99%.