Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

El final de la violència

Infotaula de pel·lículaEl final de la violència
The End of Violence
Fitxa
DireccióWim Wenders
Protagonistes
ProduccióWim Wenders Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióPatricia Norris Modifica el valor a Wikidata
GuióNicholas Klein
MúsicaRy Cooder
FotografiaPascal Rabaud
MuntatgePeter Przygodda Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer, Netflix i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1997
Durada122 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeSanta Monica Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost5 milions de dòlars
Descripció
GènerePel·lícula de suspens
Lloc de la narracióEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0119062 FilmAffinity: 836936 Allocine: 12113 Rottentomatoes: m/end_of_violence Letterboxd: the-end-of-violence Mojo: endofviolence Allmovie: v155002 TV.com: movies/the-end-of-violence AFI: 60719 TMDB.org: 46625 Modifica el valor a Wikidata

El final de la violència (títol original: The End of Violence) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Wim Wenders, estrenada el 1997. Ha estat doblada al català.[1] També presenta una banda sonora amb la signatura de col·laboradors regulars Wenders (Jon Hassell, Ry Cooder, i Bono). La pel·lícula va ser lloada per uns pocs crítics selectes, però tenia mala acollida pel públic. Es va presentar al Festival de Cannes de 1997.[2] La pel·lícula va tenir un pressupost de 5 milions de dòlars, i en va recaptar només 386.673 a la taquilla estatunidenca.

Com moltes altres pel·lícules americanes de Wenders, la pel·lícula va ser rodada en localitzacions múltiples, per exemple el Griffith Observatory al Griffith Park i el Santa Monica Pier.

Una escena a la pel·lícula mostra una recreació en viu de la pintura Nighthawks d'Edward Hopper.

Argument

Tot li va bé al productor multimèdia Mike Max fins al dia en què la seva ajudanta l'informa que un informe confidencial dl'FBI ha aterrat a la seva bústia mentre que Page, la seva dona, amenaça de deixar-lo... En aquesta pel·lícula, Wim Wenders continua la seva reflexió sobre el poder de les imatges i de les històries.[3]

Repartiment

Premis i nominacions

Nominacions

Referències

  1. «El final de la violència». esadir.cat.
  2. «Festival de Cannes: The End of Violence» (en anglès).
  3. «The End of Violence». The New York Times.
Kembali kehalaman sebelumnya