|
El cap de la porEl cap de la por (títol original en anglès: Cape Fear) és una pel·lícula de thriller psicològic estatunidenca dirigida per Martin Scorsese i estrenada el 1991. Es tracta d'un remake de la pel·lícula de 1962 del mateix títol, que es basava en la novel·la de 1957 The Executioners de John D. MacDonald. La pel·lícula és protagonitzada per Robert De Niro, Nick Nolte, Jessica Lange, Joe Don Baker i Juliette Lewis. Robert Mitchum té un petit paper a la pel·lícula, mentre que Gregory Peck (en el seu darrer paper) i Martin Balsam fan un cameo, tots tres varen protagonitzar la pel·lícula original.[1] Ha estat doblada al català.[2] La pel·lícula explica la història d'un violador violent condemnat que, fent servir el seu nou coneixement de la llei i les seves nombroses llacunes, busca venjança contra un advocat a qui culpa dels seus 14 anys de presó a causa de les tàctiques de defensa intencionadament defectuoses utilitzades durant el seu judici. Cape Fear marca la setena col·laboració entre Scorsese i De Niro. La pel·lícula va ser un èxit comercial i va rebre crítiques generalment positives. Va ser nominada a diversos premis, entre ells els Oscars i els Globus d'Or al millor actor (De Niro) i a la millor actriu secundària (Juliette Lewis). ArgumentDesprés de catorze anys passats a presó, el violador Max Cady surt finalment, ben decidit a venjar-se de Sam Bowden, l'advocat que l'havia defensat, i que va fer desaparèixer un informe de la instrucció, per la seva íntima convicció de tenir la veritat. Cady, que es defensa sol després d'haver après a llegir i a escriure a la presó, comprova que aquest informe ha desaparegut, la qual cosa no li permet reduir la seva pena, per totes les circumstàncies atenuants. No deixa llavors de perseguir el seu antic advocat i la seva família.[3] Repartiment
ProduccióEl guió de la pel·lícula va ser adaptat per Wesley Strick a partir del guió original de James R. Webb, que es basava en la novel·la The Executioners de John D. MacDonald. A l'origen desenvolupat per a Steven Spielberg, finalment va decidir que era massa violent i el va canviar a Scorsese a canvi de la Llista de Schindler, que Scorsese havia decidit no fer. Scorsese va acceptar dirigir Cape Fear com a gratitud, ja que Universal havia donat suport al director durant la polèmica sobre The Last Temptation of Christ.[4] Encara que Spielberg es va quedar com a productor a través de la seva empresa Amblin Entertainment, va optar per no ser acreditat personalment a la pel·lícula acabada.[5] Tot i que Scorsese ja havia treballat anteriorment amb Nolte a New York Stories (1989), inicialment va imaginar Harrison Ford en el paper de Sam Bowden. Tanmateix, a Ford només li interessava interpretar a Max Cady. Nolte, que, per contra, estava més interessat a interpretar Bowden, va convèncer a Scorsese perquè el seleccionés. Drew Barrymore i Reese Witherspoon van fer una audició per al paper de Danielle Bowden i Spielberg volia que Bill Murray interpretés a Cady.[6] Nolte va perdre pes per a la pel·lícula mentre De Niro guanyava múscul; això va garantir que De Niro, que era notablement més baix que Nolte, encara es percebés com a una amenaça física a la pantalla. El treball d'Alfred Hitchcock va tenir una influència significativa en l'estil de Cape Fear. Igual que amb la pel·lícula de 1962, on el director J. Lee Thompson va reconèixer específicament la influència de Hitchcock i va emprar Bernard Herrmann per escriure la partitura, Scorsese també va adoptar l'estil de Hitchcock, utilitzant angles de càmera, il·luminació i tècniques d'edició inusuals. Els crèdits inicials van ser dissenyats per Saul Bass, un col·laborador freqüent de Hitchcock, i el vincle amb Hitchcock es va consolidar encara més amb la reutilització de la partitura original de Herrmann, malgrat haver estat reelaborada per Elmer Bernstein.[7] Parts de les seqüències del títol de Bass es van reutilitzar des del final inèdit de la seva pel·lícula Fase IV. Al voltant de la pel·lícula
Premis i nominacionsNominacions
Referències
|
