|
Eduardo Fajardo
Eduardo Fajardo (castellà: Eduardo Martínez Fajardo) (Meis, 14 d'agost de 1924 - Ciutat de Mèxic, 4 de juliol de 2019) nom artístic d'Eduardo Martínez Fajardo va ser un actor espanyol.[1] BiografiaAls vuit dies de vida, els seus pares es traslladen a La Rioja, la seva infància transcorrerà a Haro, d'on confessarà sentir-se natural;[2] sent encara adolescent es trasllada a Santander, on estudia el Batxillerat. En 1942, comença la seva carrera interpretativa, iniciant-se com a actor de doblatge, labor que desenvolupa fins a 1946 a Madrid com a Barcelona; va arribar a doblegar a Orson Welles en Othello (1951), i en els crèdits inicials apareix el nom d'Eduardo Fajardo (fet insòlit en el món del doblatge). A més, va doblar a John Wayne, Clark Gable… Encara que la majoria dels seus doblatges han estat redoblats i és complicat escoltar-los. Amb Cifesa va signar un contracte com a actor exclusiu per diversos anys per als seus grans èxits; debuta al cinema amb la pel·lícula Héroes del 95, de Raúl Alfonso (1947), inaugurant d'aquesta manera una de les filmografies més inflades del cinema espanyol, que arriba a superar els 180 títols. La seva carrera cinematogràfica, en una primera etapa va estar limitada a papers secundaris en pel·lícules que sí que van aconseguir un cert relleu en la seva època com Locura de amor (1948), de Juan de Orduña, Balarrasa (1950), de José Antonio Nieves Conde o Alba de América (1951), de Juan de Orduña. En 1953 es trasllada a Mèxic on va residir durant vint anys. Allí compagina la seva participació al cinema d'aquell país amb aparicions televisives; entre elles Tehuantepec de Miguel Contreras Torres (1954), Tizoc: Amor indio d'Ismael Rodríguez Ruelas (1957). AAl seu retorn a Espanya represa la seva carrera cinematogràfica amb una frenètica activitat que li porta a rodar una mitjana de quinze títols anuals en els quals abunden els papers de vilà en Spaghetti western com Gli eroi di Fort Worth (1965) de Martin Herbert o Django (1966) de Sergio Corbucci. En els seus últims anys d'activitat professional, va compaginar el cinema i el doblatge amb aparicions en televisió (La barraca, 1979; Los gozos y las sombras, 1982; Tristeza de amor, 1986) i teatre, en el qual va passar de l'actuació (Cándida, 1985), a la direcció, amb el projecte Teatre sense barreres per a persones amb discapacitat, del qual va ser responsable des de 2002. En aquesta última dècada se li va poder veure en homenatges a companys en festivals de cinema i teatre. Va treballar en 183 pel·lícules, 75 obres de teatre i unes 2000 intervencions en la televisió d'Espanya i Mèxic, a més d'intervenir en produccions d'Itàlia, Alemanya, França, Gran Bretanya i els Estats Units. Es va establir en Almeria durant els últims 25 anys, residint en diferents llocs de la província. Va arribar a rodar tretze pel·lícules en Almeria, totes elles pertanyents al gènere spaguetti western.[3] A causa de la seva vinculació amb la província, de la qual afirmava que s'havia enamorat, en 2016, va revelar que donaria els seus records al poble d'Almeria, amb la intenció de crear un museu del cinema.[4][5] Va morir a Mèxic a les 20.00 hores (hora de Mèxic) del 3 de juliol de 2019. Vida personalFajardo es va casar en tres ocasions. En 1948 va contreure matrimoni a la ciutat de Madrid amb una jove de La Corunya de nom Margarita Rodríguez Zapata, amb qui tindria al seu fill primogènit, Eduardo Martínez Rodríguez. Després d'acabar la seva relació amb Margarita Rodríguez i embarcar-se a Amèrica per a continuar amb la seva carrera com a actor s Mèxic, va iniciar una breu relació amb l'actriu Carmelita González, producte de la qual va tenir dos fills de nom José Antonio i Paloma del Rocío. Per a 1961 decideix tornar-se a casar amb una jove de Ciutat de Mèxic de nom María de Lourdes Steffan Esperón, amb qui va tenir als seus fills Dulce Corazón de María, Estrella de María, Alma Rosa i Dusko, i a qui sempre descriuria com l'amor de la seva vida. ReconeixementsAl llarg de la seva carrera va rebre més de cinquanta guardons, entre ells un reconeixement de l'ajuntament d'Haro[6] i el de fill predilecte de Meis. A Almeria, a causa de la seva vinculació a aquesta, se li va atorgar la "Medalla de la Cultura de la província" i el premi "Almería terra de cinema", també en 2012 va ser obsequiat amb l'estrella de "Almeria Western Museu".[7] Va ser el primer homenatjat del 'Passeig de les Estrelles d'Almeria', al costat del Teatre Cervantes, on el va inaugurar amb la seva estrella.[8] AnècdotesDurant l'època més prolífica del Spaghetti Western, van arribar a rodar-se a Almeria fins a quinze pel·lícules simultànies. Ell, en algunes ocasions rodava dos films simultàniament, per la qual cosa a vegades es va confondre dirigint-se al plató equivocat.[9] El 90 % dels papers de la seva carrera van ser de vilà, però ell sempre va afirmar que va anhelar haver actuat de galant.[10][11] Filmografia
Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
