Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Eble II de Ventadorn

Plantilla:Infotaula personaEble II de Ventadorn
Biografia
Naixement1086 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mostier de Ventadorn (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1155 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
abadia de Montecassino (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica medieval Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEble III of Ventadorn Modifica el valor a Wikidata
PareEble I of Ventadorn Modifica el valor a Wikidata

Eble II de Ventadorn (posterior a 1086 - Montecassino, 1155) fou vescomte de Ventadorn, un dels quatre vescomtats del comtat de Poitiers, i un trobador occità.

Vida

Eble II de Ventadorn fou fill del vescomte Eble I i d'Almodis de Montberon. Eble II es casà amb Alis (o Agnès) de Montluçon, filla de Guilhem de Montluçon, amb qui tingué tres fills: Eble III de Ventadorn, el protector de Bernart de Ventadorn; Guilhem, que esdevindria senyor d'Ussel; i Arquimbaut. Eble II morí a Montecassino el 1155, retornant de la Segona Croada (1145-1149).[1]

Obra pòetica

Se sap que Eble II fou poeta però cap de les seves poesies ha estat conservada; potser no van ser mai posades per escrit. Tanmateix els documents d'arxiu l'anomenen Ebolus Cantator[2] i el cronista Jofre de Vigeois diu erat valde gratiosus in cantilenis ("era molt dotat per les cançons"); també se'n diu que usque ad senectam alacritatis carmina dilexit ("fins a la vellesa li agradaven les cançons alegres").

Diversos trobadors citen també Eble II com a trobador: Cercamon en el planh per Guilhem X d'Aquitània de 1137 (Lo planh comens iradamen),[3] Marcabru abans de 1149 en L'iverns vai e·l temps s'aizina,[4]Bernart de Ventadorn en Lo tems vai e ven e vire [5] i Guerau de Cabrera abans de 1160 en l'ensenhament Cabra joglar.[6]

És d'imaginar que compartí l'activitat literària amb el seu senyor i també trobador Guillem IX d'Aquitània, comte de Poitiers i duc d'Aquitània, el primer trobador amb obra coneguda, cosa que Jofre de Vigeois testimonia i corrobora amb una anècdota narrada per Riquer (p. 142-143).

Els estudiosos de la poesia trobadoresca han fet alguns intents per atribuir a Eble II algunes poesies que apareixen com a anònimes en els cançoners o atribuïdes a altres trobadors. Tanmateix, de com hauria estat la poesia d'Eble no en tenim cap noció definitiva.[7]

Referències

  1. ↑ Riquer (p. 142) citant Stronski diu que fou el seu fill, Eble III, que morí a Montecassino. I que Eble II hauria mort el 1147.
  2. ↑ Concretament al seu fill, Eble III, Jofre de Viegois l'anomena filius Eboli Cantatoris (vegeu Riquer, p. 142)
  3. ↑ Lo planh comens iradamen (vv. 49-50)

     Lo plainz es de bona razo
     Qe Cercamonz tramet n'Eblo.

  4. ↑ L'iverns vai e·l temps s'aizina (vv. 73-74)

     Jamai no farai plevina
     eu per la troba n'Eblo,
     car s'entensa folatina
     manten encontra razo.

  5. ↑ Lo tems vai e ven e vire (vv. 22-28)

     Ja mais no serai chantaire
     ni de l'escola n'Eblo,
     que mos chantars no val gaire
     ni mas voutas ni mei so;
     ni res qu'eu fassa ni dia,
     no conosc que pros me sia,
     ni no.i vei melhuramen.

  6. ↑ Cabra joglar (v. 30)

     ni de N'Anfos ni de N'Eblon

  7. ↑ Riquer discuteix aquest tema a les p. 145-147.

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs
Kembali kehalaman sebelumnya