Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Drogó de Xampanya

Plantilla:Infotaula personaDrogó de Xampanya
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement670 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort708 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Majordom de palau Regne de Borgonya
697 – 708
← Flacoald – Grimoald II → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc dels Burgundis (697–708)
Duc de la Xampanya (690–708) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaArnulfians Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAdaltruda Modifica el valor a Wikidata
FillsArnulf (pipínida), Godofreu, Hug de Xampanya, Pepin Modifica el valor a Wikidata
ParesPipí d'Héristal Modifica el valor a Wikidata  i Plectruda Modifica el valor a Wikidata
GermansCarles Martell
Grimoald II
Khildebrand I Modifica el valor a Wikidata

Drogó o Drocus.[1] († 708), noms actualment sovint afrancesat com a Drogon o Dreux, duc de Xampanya, fou el fill gran de Pipí d'Héristal (vers 645 † 714), majordom de palau d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya, i de Plectruda.

Biografia

Fou nomenat duc de Xampanya el 690; després del 697 fou duc dels borgonyons. Va morir a la primavera de l'any 708 i el seu pare el va fer inhumar a l'abadia de Saint-Arnoul de Metz.[2][3]

Matrimoni i fills

Amb l'objectiu de conciliar la noblesa de Nèustria, el seu pare el va casar amb Adaltruda, filla de Bercari, antic majordom de palau de Nèustria de 686 a 687, i d'Anstruda, ella mateixa filla de Warattó, igualment alcalde del palau de Nèustria de 680 a 686.[4][5] la qual estava probablement emparentada amb Ebroí, majordom del palau de Nèustria de 658 a 680.[6]

D'aquest matrimoni van néixer quatre fills:[7]

  • Arnulf († 723), citat com a duc el 704 i el 723 quan es va revoltar contra Carles Martell.
  • Pipí († 723), citat amb els seus germans en una carta de 715 i el 723 quan es va revoltar contra Carles Martell.
  • Godefreu o Godofreu, citat amb els seus germans en una carta de 715 i el 723 quan es revolta contra Carles Martell.

Notes i referències

  1. ↑ Fundació fur Medieval Genealogy: Drogon
  2. ↑ Riché, 1983, pàgs 38 i 43
  3. ↑ Settipani, 1993, pàg. 161.
  4. ↑ Riché, 1983, pàg. 37.
  5. ↑ . Settipani, 1993, pàgs. 161-162.
  6. ↑ . Fundació fur Medieval Genealogy: Ebroïn, Waratto i Giselmar.
  7. ↑ Settipani, 1993, pàg. 162

Bibliografia

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3).
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4).
Kembali kehalaman sebelumnya