Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Dragoljub Velimirović

Plantilla:Infotaula personaDragoljub Velimirović
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom originalДрагољуб Велимировић
Dragoljub Velimirović
Biografia
Naixement12 maig 1942 Modifica el valor a Wikidata
Valjevo (Sèrbia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 2014 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Belgrad (Sèrbia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatIugoslàvia Iugoslàvia
Sèrbia Sèrbia
Activitat
Ocupaciójugador d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaSèrbia
Iugoslàvia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1972)
Gran Mestre Internacional (1973) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.575 (1986)<
Participà en
1990Olimpíada d'escacs de 1990
1988Olimpíada d'escacs de 1988
1986Olimpíada d'escacs de 1986
1982Olimpíada d'escacs de 1982
1978Olimpíada d'escacs de 1978
1974Olimpíada d'escacs de 1974 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1973)
3 cops campió de Iugoslàvia

ChessGames: 14793 365Chess: Dragoljub_Velimirovic OlimpBase homes: zl59vjdm

Dragoljub Velimirović (en serbi cirílic: Драгољуб Велимировић) (Valjevo, 12 de maig de 1942 - 22 de maig de 2014) fou un jugador d'escacs serbi, que havia jugat anteriorment sota bandera iugoslava, i que tenia el títol de Gran Mestre des de 1973.[1][2]

A la llista d'Elo de la FIDE de setembre de 2011, hi tenia un Elo de 2407 punts, cosa que en feia el jugador número 73 (en actiu) de Sèrbia.[3] El seu màxim Elo va ser de 2575 punts, a la llista de gener de 1986.

Resultats destacats en competició

Va aprendre a jugar als escacs als set anys, mercès a la seva mare Jovanka Velimirović (1910–1972), qui fou una de les millors jugadores de Iugoslàvia abans de la II Guerra Mundial. Va viure a Belgrad des de 1960.

La FIDE li va atorgar els títols de Mestre Internacional el 1972 i el de Gran Mestre el 1973. Va guanyar tres cops el Campionat d'escacs de Iugoslàvia, a Vrnjacka Banja 1970 (amb Milan Vukić), a Novi Sad 1975 (en solitari) i a Nikšić/Belgrad 1997 (també en solitari).[2]

Velimirović va jugar molts cops amb l'equip nacional de Iugoslàvia; una de les primeres vegades fou pel Matx URSS vs Iugoslàvia a Ohrid 1972, en el qual derrotà de manera molt remarcable Rafael Vaganian a la primera ronda. Al Campionat d'Europa per equips entre 1970 i 1977 hi va tenir una actuació brillant, guanyant diverses medalles d'argent i de bronze, tant per la seva actuació individual, com per equips. A l'Olimpíada d'escacs de Niça 1974, hi guanyà dues medalles d'argent (una per equips i una d'individual). També va guanyar una medalla de plata amb l'equip iugoslau en la seva participació en el Campionat del món per equips nacionals a Lucerna 1989.[4]

Pel que fa als cicles pel Campionat del món, guanyà els Zonals de Praia da Rocha 1978 i Budva 1981. Va participar en tres Torneigs Interzonals, a Rio de Janeiro 1979, Moscou 1982 i Szirák 1987, tot i que mai no es va classificar per a la fase de Candidats.

Velimirović és conegut pel seu estil d'atac i per la seva capacitat de visualitzar possibilitats de sacrificis. Tot i que els seus escacs espectaculars l'han fet popular entre els aficionats, cada partida li suposava un gran esforç, i això li ha suposat un handicap per arribar a tenir grans èxits. Els seus primers èxits en torneigs es produïren a Skopje 1971 (2n=, rere Lev Polugaievski, empatat amb Albin Planinc), Vrnjacka Banja 1973 (1r),[5] Novi Sad 1976 (2n, rere Jan Smejkal, per davant de Vlastimil Hort i Svetozar Gligorić) i Albufeira 1978 (1r, per davant de Ljubomir Ljubojević). Va tenir també alguns èxits els 1980 i començaments dels 90, amb victòries a Titograd 1984, Vršac 1987 i Niksic 1994.

Contribucions a la teoria dels escacs

En la teoria d'obertures hi ha una aguda i popular variant de la defensa siciliana anomenada atac Velimirović, que es caracteritza per la seqüència de moviments: 1. e4 c5 2. Cf3 d6 3. d4 cxd4 4. Cxd4 Cf6 5. Cc3 Cc6 6. Ac4 e6 7. Ae3 Ae7 8. De2 ... intentant 9. 0-0-0. És semblant a l'atac iugoslau de la variant del drac de la defensa siciliana, però no tant poderós ni arriscat, degut al fet que l'alfil negre no és a la gran diagonal.

Notes i referències

  1. Gaige, Jeremy. Chess Personalia, A Biobibliography. McFarland, 1987, p. 443. ISBN 0-7864-2353-6. 
  2. 2,0 2,1 «Nota biogràfica de Dragoljub Velimirović» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 20 setembre 2011].
  3. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Sèrbia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 20 setembre 2011].
  4. «Resultats dels Campionats del món per equips nacionals» (en anglès). olimpbase.org. [Consulta: 20 setembre 2011].
  5. Golombek, Harry. The Penguin Encyclopaedia of Chess. Penguin Books, 1981, p. 501. ISBN 978-0140464528. 

Enllaços externs

  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 20 setembre 2011].


Títols
Precedit per:
Aleksandar Matanović
Campió de Iugoslàvia
(amb Milan Vukić)

1970
Succeït per:
Predrag Ostojić i Milan Vukić
Precedit per:
Ljubomir Ljubojević i Srdjan Marangunić
Campió de Iugoslàvia
1978
Succeït per:
Ivan Nemet
Precedit per:
Božidar Ivanović
Campió de la República Federal de Iugoslàvia
1997
Succeït per:
Miroslav Marković
Kembali kehalaman sebelumnya