|
Domeci, Pelàgia, Àquila i Teodosi de Cesarea
Domeci, Pelàgia, Àquila i Teodosi (Frígia o Palestina, s. IV - Cesarea de Palestina, ca. 362) foren cristians, morts màrtirs durant la persecució de Julià. Són venerats com a sants a tota la cristiandat. Una falsificació històrica tardana, sense fonament, els convertí en naturals de Tarragona. El martirologi romà els celebra el 23 de març. HagiografiaDomeci apareix al Menologi romà d'Orient de Basili II com a màrtir, originari de Frígia i executat durant el regnat de Julià l'Apòstata: "Dometius Christi martyr, tyrannidem exercente Juliano Apostata, fuit e Phrygia oriundus". El Martirologi romà indica, sense citar-ne fonts, que fou martiritzat a Cesarea de Palestina. Ell mateix hauria provocat la seva detenció, en atacar obertament les creences paganes durant un acte de culte als déus. Empresonat, fou torturat i decapitat. Altres fonts romanes d'Orient esmenten que Domeci fou mort amb altres companys cristians. El martirologi romà cita: Pelàgia, Àquila, Eparqui i Teodòsia, però hi ha dues errades de transcripció de l'original grec, ja que "eparchius" no fa referència a un nom propi, sinó al càrrec d'eparca o governador que tindria Àquila, i el nom de Teodòsia correspon, en realitat, a un home, Teodosi. Per tant, els companys haurien de ser: Pelàgia, Àquila i Teodosi. Domeci, Pelàgia, Àquila, Eparqui i Teodòsia de TarragonaEl 1619 es va publicar la falsa crònica atribuïda a l'autor tardoromà Luci Flavi Dextre, escrita uns anys abans pel jesuïta Jerónimo Román de la Higuera; en ella, reescrivia la història de les esglésies hispàniques dels primers segles, amb la intenció de fer-les més antigues i de vincular-les a personalitats santes reals. Sense cap fonament històric ni cap tradició secular al darrere, Higuera va convertir els cinc màrtirs de Cesarea en naturals de Tarragona i màrtirs a la mateixa ciutat. Segons aquesta història, van patir martiri cap al 300, durant les persecucions de Dioclecià. La història dels sants vinculats a Tarragona té un abast local i mai no ha estat reconeguda per l'Església ni pels historiadors, per la qual cosa els pretesos màrtirs de Tarragona no figuren al santoral ni al Martirologi romà, tot i que algunes obres i santorals espanyols els han recollit. A més, l'aparició tardana de la llegenda va fer que no arrelés en la ciutat, on no ha tingut mai cap devoció popular ni un culte reconegut. Bibliografia
|
||||||||||||||||||||
