Dolors Fabra i Mestre
Dolors Fabra i Mestre (Begoña, 1912 - Reims, 1993), va ser filla del lingüista Pompeu Fabra. Era la filla menor de tres germanes.[1] L'any 1939, a finals de la guerra civil espanyola, es va exiliar a França juntament amb tota la família, on varen residir a diferents ciutats. Quan la família Fabra-Mestre vivia exiliada a Montpeller, Dolors va conèixer Ferran Rahola i Auguet, fill gran de Carles Rahola, i va ser a Montpeller mateix on es van casar el 6 de febrer de 1941. Després la parella va anar a viure a Perpinyà –quan els Fabra ja vivien a Prada– i, més tard, a Reims. Dolors i Ferran, varen tenir cinc fills: Carles, Mercè, Rosa, Joan i Peio –diminutiu de Pompeu–.[2][3] L'any 1950 va ser nomenada reina dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, la versió a l'exili que havien organitzat els catalans exiliats quan varen ser suspesos per la guerra civil.[4] L'any 1993, juntament amb la seva germana Carola, van ser exculpades d'una demanda per plagi de l'obra del seu pare presentada per Editora y Distribuidora Hispano Americana (EDHASA), contra Gran Enciclopèdia Catalana i elles dues.[5] Va morir a Reims l'any 1993. Referències
|