Discografia

La discografia és l'estudi i catalogació d'enregistraments sonors publicats sovint per artistes concrets o dins de gèneres musicals específics. La informació exacta inclosa varia segons el tipus i l'abast de la discografia, per bé que sovint inclou detalls com els noms dels músics implicats, l'hora i el lloc de la gravació, el títol de la peça interpretada, dates de publicació i xifres de vendes.^[1]

Una discografia també pot fer referència al catàleg d'enregistraments d'un artista, grup musical o orquestra. Això és diferent d'una «sessionografia», que és el catàleg de sessions d'enregistrament, més que un catàleg dels registres, en qualsevol mitjà, que es fan a partir d'aquests enregistraments. Ambdós termes es confonen de vegades, sobretot en el jazz, ja que les dates específiques de publicació dels discos de jazz sovint són difícils d'esbrinar, i les dates de sessió s'empren com a mitjà per a organitzar el catàleg d'un artista.

Una altra definició, més recent, de discografia fa referència a una col·lecció d'enregistraments musicals d'un intèrpret o compositor, considerada com l'obra completa. Per exemple, tots els àlbums musicals d'un intèrpret es podrien considerar, en conjunt, la seva discografia. Una recopilació de rotlles de pianola d'un intèrpret s'anomena «rollografia».^[2]

El terme «discografia» va ser popularitzat a la dècada de 1930 pels col·leccionistes de discos fonogràfics que estudiaven i escrivien sobre els discos de música. Els aficionats al jazz van investigar i van publicar discografies sobre quan es van fer els discos de jazz i quins músics hi van participar, ja que les companyies discogràfiques no incloïen habitualment aquesta informació en o amb els discos en aquella època. Les dues primeres discografies de jazz van ser Rhythm on Record de Hilton Schleman i Hot Discography de Charles Delaunay.^[1][3]