|
Dilectissima nobis
Dilectissima Nobis (llatí: Molt Estimada per Nosaltres) ("Sobre l'opressió de l'Església d'Espanya") és una encíclica publicada pel papa Pius XI el 3 de juny de 1933, en la qual denunciava la persecució de l'Església a Espanya, citant l'expropiació de tots els edificis de l'Església, residències episcopals, parròquies, seminaris i monestirs. Va protestar "les greus ofenses comeses contra la Divina Majestat, amb les nombroses violacions dels seus sacrosants drets i amb tantes transgressions de les seves lleis, hem enviat al cel fervents oracions demanant a Déu que perdoni les ofenses contra Ell".[1] HistòriaEl govern republicà, que va arribar al poder a Espanya el 1931, va ser fortament anticatòlic en secularitzar l'ensenyament, prohibir l'ensenyament religiós a les escoles i expulsar els jesuïtes del país. La Constitució espanyola de 1931 va estar marcada pel que els catòlics consideraven una privació dels seus drets.[2] Per llei, les propietats de l'Església van passar a ser propietat de l'estat, i l'Església va haver de pagar lloguers i impostos a l'estat per continuar utilitzant aquestes propietats. En paraules del Papa: "Així l'Església catòlica es veu obligada a pagar impostos sobre allò que se li va arrabassar violentament".[3] L'encíclica també denunciava l'expropiació de vestidures religioses, instruments litúrgics, estàtues, quadres, gerros, gemmes i objectes similars necessaris per al culte.[4] Va condemnar l'expropiació de totes les escoles catòliques privades dels ordes religiosos, que havien de reobrir-les com a escoles laiques.[5] El papa Pius XI, l'església del qual s'enfrontava a persecucions similars a la Unió Soviètica i a Mèxic, va demanar als catòlics espanyols que es defensessin de la persecució amb tots els mitjans legals. Havia condemnat forces destructives similars a l'encíclica Quas primas el 1925. L'encíclica apuntava a la cobdícia com a motivació per al robatori dels tresors artístics de l'Església i indicava que el govern no mostrava cap respecte per la dignitat dels fidels del país i el seu vincle a les obres d'art religioses. Tot i que el govern va ser molt criticat, el Papa va assenyalar: "És universalment conegut el fet que l'Església catòlica mai està lligada a una forma de govern més que a una altra, sempre que els drets divins de Déu i de les consciències cristianes estiguin segurs".[6] L'encíclica qualificava els actes del govern espanyol de "delicte no només a la Religió i a l'Església, sinó també a aquells principis declarats de llibertat civil en què el nou règim espanyol declara que es basa".[6] Referències
Bibliografia
|
||||||||||||
