Digenita

Digenita
Cristall de digenita de Butte (Montana, Estats Units)
Fórmula química	Cu9S₅
Epònim	díada i source of material (en)
Localitat tipus	dipòsits de coure-pissarra, Sangerhausen, Saxònia-Anhalt, Alemanya
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.BA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.05e
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A.02
Dana	2.4.7.3
Heys	3.1.3
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 3,92Å; c = 48Å;
Grup puntual	3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Color	gris a negre grisenc, tornant-se blavós en l'exposició a l'aire
Exfoliació	bona en {111}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre grisenc
Diafanitat	opaca
Densitat	5,546 g/cm³ (mesurada); 5,706 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Impureses comunes	Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Any d'aprovació	1844
Símbol	Dg
Referències	[1]

La digenita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dona nom al grup calcocita-digenita.^[2] Va rebre el seu nom l'any 1844 per August Breithaupt del grec διγενηζ, digenus, de dos orígens, perquè està relacionada amb la calcocita i la covel·lita.

La digenita és un sulfur de fórmula química Cu₉S₅, que es fa servir com a mena de coure. Cristal·litza en el sistema trigonal. Acostuma a trobar-se formant intercreixements amb altres sulfurs de coure. Rarament es troba formant cristalls pseudocúbics.^[3] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3. Moltes de les associacions reportades de digenita i djurleïta, identificades per difracció de pols, podrien ser en realitat anilita i djurleïta, perquè l'anilita es transforma en digenita en ser molta. Un estudi recent ha demostrat l'existència d'una sèrie completa solució sòlida entre l'alta digenita (cúbica, digenita d'alta temperatura] i la brasilianita.^[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la digenita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Es troba en dipòsits hidrotermals de coure d'origen orimari i secundari. Es forma sota una àmplia gamma de condicions. Ha estat reportada en intrusions màfiques, com un producte d'exhalació volcànica, i en pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcocita, djurleïta, bornita, calcopirita, pirita i altres minerals de coure.^[3] Va ser descoberta l'any 1844 als dipòsits de coure-pissarra de Sangerhausen (Saxònia-Anhalt, Alemanya).

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a unes mines de plom anomenades Linda Mariquita (El Molar, Priorat),^[5] a la mina Gerona de Ribes de Freser,^[6] a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà),^[7] a Xella (Canal de Navarrés),^[8] al Correc d'en Llinassos (Oms, Rosselló)^[9] i al Mas Vicenç (Queixàs, Rossellló).^[10]

El grup calcocita-digenita està format per quatre espècies minerals:^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Digenita