David SassoliDavid Maria Sassoli (Florència, 30 de maig de 1956 - Aviano, 11 de gener de 2022) va ser un polític, periodista i conductor televisiu italià. Representant parlamentari europeu pel Partit Democràtic italià durant la legislatura 2009-2014, va ser elegit com a cap de la delegació PD a l'interior de l'Aliança Progressista dels Socialistes i dels Demòcrates. Reelegit a les eleccions europees del 2014 i del 2019, fou triat com a vicepresident del Parlament europeu el 18 gener del 2014, càrrec ocupat fins al 3 de juliol de 2019 quan va passar a ser president del Parlament Europeu fins a la seva mort l'11 de gener de 2022.[1] BiografiaDavid Sassoli va néixer el 1956 a Florència al si d'una família toscana de classe mitjana de tradició democristiana. Es va criar a Roma on el seu pare, Domenico Sassoli, era director dels diaris Il Popolo i La Discussione. Diplomat de la Facultat de Ciències Polítiques Cesare Alfieri de la Universitat de Florència, Sassoli va començar la seva carrera periodística treballant en diaris petits i agències de premsa, abans d'arribar a la redacció del quotidià Il Giorno de Roma. Durant set anys s'hi va distingir seguint els principals esdeveniments polítics. Va iniciar posteriorment una carrera teleperiodística el 1992, com a enviat especial del Tg3. Durant aquell període va col·laborar amb Michele Santoro als programes Il rosso e il nero i Tempo reale. El 1996, va passar a dirigir el programa La cronaca in diretta. President del Parlament EuropeuA les eleccions al Parlament Europeu de 2019 a Itàlia, Sassoli va ser reelegit al Parlament Europeu, amb 128.533 vots.[2] El 2 de juliol de 2019, va ser proposat per l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) com a nou president del Parlament Europeu.[3] L'endemà, Sassoli va ser elegit president per l'assemblea amb 345 vots a favor, succeint a Antonio Tajani.[4] És el setè italià que ha ocupat el càrrec. En el seu discurs d'acceptació, Sassoli va parlar del projecte europeu com un somni de pau i democràcia. Va dir que els ciutadans europeus van demostrar que encara creien en el projecte i van parlar de sentir-se orgullosos de la diversitat europea.[5] També va afegir que "Europa serà més forta només amb un Parlament que tingui un paper més important".[6] A més, en el seu primer acte públic com a nou president elegit, Sassoli va decidir retre homenatge a totes les víctimes del terrorisme a Europa, assistint a un dels llocs dels atemptats de Brussel·les de 2016 per commemorar les víctimes a l'estació de metro de Maalbeek/Maelbeek. Va dir: "Hem de retre homenatge a les víctimes a la capital d'Europa. Hem de commemorar els ciutadans europeus que van ser víctimes d'aquests atacs. Aquest és un homenatge a totes les víctimes del terrorisme. Volia començar la meva etapa com a president amb aquest acte simbòlic."[7] El 19 de desembre de 2019, Sassoli va demanar l'alliberament d'Oriol Junqueras, exvicepresident de Catalunya i eurodiputat recentment elegit, que va ser empresonat després de la crisi constitucional espanyola de 2017. Com a diputat al Parlament Europeu, Junqueras gaudeix de la immunitat parlamentària. Sassoli va instar les autoritats espanyoles a complir la sentència del Parlament Europeu.[8] El juny de 2020 va signar la crida internacional a favor de l'anomenada economia morada (“Cap a un renaixement cultural de l'economia”), publicada a Corriere della Sera,[9] El País [10] i Le Monde.[11] L'abril de 2021, Sassoli va ser inclòs en una llista de vuit funcionaris públics als quals el Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia va prohibir l'entrada al país com a represàlia per les sancions de la Unió Europea als russos.[12] MortEl setembre de 2021 va ser hospitalitzat a Estrasburg per un cas greu de pneumònia.[13] La malaltia va fer que no pogués exercir les seves funcions durant més de dos mesos, inclosa la pèrdua del discurs de l'estat de la Unió de la Unió Europea.[13] El 26 de desembre de 2021, va ser ingressat de nou a l'hospital, aquesta vegada a Itàlia, per una «complicació en la disfunció del sistema immunitari».[14] Sassoli va morir la matinada de l'11 de gener de 2022 a la localitat italiana d'Aviano, als seixanta-cinc anys.[14] Referències
|