Un articulista del New York Times, descrivint els participants al sisè American Chess Congress (1889), va retratar en Baird i el seu germà de la següent manera:[2]
Dels germans Baird, David G. és de lluny el millor jugador. Juga amb una cura característicament escocesa, atès que és escocès d'ascendència. D'estatura mitjana, és més aviat corpulent i de pell clara. El seu germà John W., a qui s'assembla molt de cara, és en canvi molt prim.
Resultats destacats en competició
Baird va viure a Nova York, on va participar en nombrosos torneigs. Va guanyar quatre cops el prestigiós Campionat del Manhattan Chess Club (els anys 1888, 1890, 1891, i 1895).[3]
En torneigs a Nova York, va empatar als llocs 2n-4t el 1880, fou 2n el 1883, 3r el 1884, 5è el 1885, 10è el 1886, 14è el 1889 (6è American Chess Congress, els guanyadors foren Max Weiss i Mikhaïl Txigorin),[4] fou 7è el 1893 (el guanyador fou Harry Pillsbury),[5] empatà als llocs 10è-11è el 1894, fou 5è el 1900, empatà als llocs 7è-8è el 1905, i empatà als llocs 11è-12è el 1911.[6]
Torneig de Viena 1898
D.G. Baird fou un dels jugadors que participaren en el gran Torneig de Viena 1898 (Kaiser-Jubiläumsturnier, guanyat per Siegbert Tarrasch i Harry Pillsbury). Hi fou 18è, amb només 8 punts de 36 partides (+ 5 = 6 – 25) però aquest va ser un dels torneigs més forts del segle xix, i hi participaven la majoria dels millors jugadors del moment. Baird va aconseguir guanyar, per exemple, Mikhaïl Txigorin i Semion Alapín, entre d'altres[7][8][9]
Rànquing mundial
El seu millor rànquing Elo[10] s'ha estimat en 2546 punts, el juliol de 1885, moment en què tenia 30 anys,[11] cosa que el situaria en 27è lloc mundial en aquella data. Segons chessmetrics, va ser el 27è millor jugador mundial en 2 diferents mesos, el juliol de 1885 i el febrer de 1886.
↑El sistema de classificació Elo no es va instituir oficialment fins al 1971, però s'han fet estimacions de la classificació Elo per a èpoques anteriors
