|
Daniel Martinazzo
Daniel Martinazzo (San Juan de la Frontera, 9 de gener de 1958) és un ex-jugador d'hoquei sobre patins argentí. Trajectòria esportivaVa néixer el 9 de gener de 1958 a San Juan de la Frontera, la capital argentina de l'hoquei sobre patins, on començà a jugar al Club Deportivo Unión Estudiantil. Destacà de ben jove, debutant amb la selecció argentina sots 18 amb 11 anys i essent campió argentí juvenil als 13. A Argentina guanyà quatre campionats nacionals. A inicis dels anys 80 es traslladà a Europa, al Castiglione. Jugà a l'HC Liceo entre 1981 i 1982, proclamant-se màxim golejador de la lliga, trofeu que repetiria els anys 1985, 1986 i 1988, i guanyant la Copa de la CERS. L'any 1982 fitxà per l'Amatori Vercelli italià,[1] club on romangué dues temporades i guanyà dues lligues italianes i repetí Copa de la CERS. El 1984 retornà al Liceo[2][3] on visqué una important trajectòria, guanyant cinc lligues i tres Copes d'Europa, com a principals títols. Fou 111 cops internacional amb la selecció argentina. Amb només 18 anys disputà el seu primer Mundial on fou subcampió el 1976 a Oviedo. Dos anys més tard guanyà el campionat celebrat a la seva ciutat natal, San Juan. De nou fou subcampió a Talcahuano (Xile) el 1980 i es proclamà campió per segon cop l'any 1984 a Novara (Itàlia). També guanyà la medalla d'or dels Jocs Panamericans celebrats a San Juan de Puerto Rico l'any 1979. Es retirà com a jugador l'any 1993. Posteriorment fou president de la Federación Sanjuanina de Patín entre els anys 1994 i 2003. És considerat un dels millors jugadors de la dècada dels 80. Des del 2006, el Torneig Internacional d'Hoquei sobre Patins de San Juan porta el seu nom, disputant-se la Copa Daniel Martinazzo.[4][5] Palmarès
Selecció argentina
Referències
Enllaços externs |
|||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
