Dàton
Dàton (o Datos: grec antic: Δᾶτον / Δάτος; gentilici Δατηνός i Δατήνιος) fou, segons sembla, una ciutat de l'antiga Grècia situada a la Perea Tàsica, a la costa de Tràcia, de localització desconeguda. Bé podria ser el nom original de la ciutat de Filips (abans Crènides),[1][2] bé podria ser una colònia de Tasos que els atenesos colonitzaren i reanomenaren Neàpolis,[1][3] bé podria ser una ciutat diferent (al costat de Chrisoúpoli,en tal vegada)[4] o bé podria ser el nom de la contrada que incloïa Filips i Neàpolis.[1][2] Plini el Vell[5] i el periple atribuït a Escílax de Carianda[6] la situen entre Neàpolis i el riu Nestos, i Estrabó diu que era veïna del territori dels edons, els odomants i els bisaltes.[7] Heròdot diu que a Dàton hi hagué una batalla el 465 aC entre els atenesos, que volien establir una colònia a l'Estrímon (la futura Amfípolis) per controlar les mines d'or, i els edons, els nadius de la zona; en aquella batalla morí Sòfanes, general dels atenesos, juntament amb Leagre.[8] Es tractaria, doncs, d'una població tràcia.[2] En canvi, el periple d'Escílax diu que era una ciutat grega fundada per Cal·lístrat d'Atenes el segle iv aC.[6] Per la seva banda, Zenobi[9] i Eustaci[10] afirmen que Dàton era una colònia de Tasos, com bona part de ciutats de la Perea Tàsica.[3] Per altra banda, Valeri Harpocratió[11] i Apià[12] són els que indiquen que Dàton fou el nom antic de Crènides, que fou conquerida per Filip i reanomenada Filips. Estrabó,[7] Valeri Harpocratió[11] i Zenobi[9] esmenten la ciutat a propòsit de l'expressió grega Δᾶτον ἀγαθῶν, 'un munt de coses bones', literalment 'un Dàton de coses bones'. Efectivament, Estrabó diu que el territori de Dàton tenia llacs, rius i planes fèrtils, un port i mines d'or. Gràcies a la referència de Valeri Harpocratió sabem que la ciutat l'esmentà Èfor al llibre quart de les seves Històries, Teopomp al llibre tercer de la seva Història de Filip II, i Filòcor, al cinquè llibre de la seva Història de l'Àtica. Referències
|