Cristian Vogel (Santiago de Xile, 1972) és un discjòquei i productor de música electrònica experimental xilè.[1] Ha fet remescles per a Radiohead, Maxïmo Park, Chicks on Speed i Fujiya & Miyagi. D'ençà del 2021 resideix a Copenhaguen.[2]
Trajectòria
Vogel va néixer a Xile i es va traslladar a Anglaterra a principis dels anys 1980 amb la seva família fugint de la dictadura militar d'Augusto Pinochet. Va començar a treballar amb composicions electròniques amb el Cabbage Head Collective. Va estudiar a la Universitat de Sussex i allà es va graduar en música contemporània, impregnant les seves composicions techno amb influències de música concreta i altres estils avantguardistes.[3]
A principis de la dècada del 1990, Vogel va començar a treballar amb Dave Clarke, i va publicar diversos EP amb el segell Magnetic North Records de Clarke, el primer dels quals va ser Infra.[3] Després d'algunes col·laboracions amb Russ Gabriel, Vogel va publicar l'LP Beginning to Understand, el 1994 amb Mille Plateaux i, posteriorment, va començar a publicar música regularment amb Tresor Records. També va iniciar dos segells propis, Mosquito i Quinine, en els quals publica tant la seva pròpia música com la d'altres artistes.
Al costat de Jamie Lidell va formar el grup Super Collider el 1998, que va publicar dos àlbums. A principis dels anys 2000 Vogel es va traslladar a Barcelona, on va muntar l'estudi Erutufon 5.[3][4] Va cantar i tocar la guitarra amb el grup Night of the Brain, amb seu a Barcelona.[5]
Discografia
Àlbums
- 1994 – Beginning to Understand (Mille Plateaux)
- 1995 – Absolute Time (Tresor)
- 1996 – Specific Momentific (Mille Plateaux)
- 1996 – Body Mapping (Tresor Records)
- 1997 – All Music has come to an End (Tresor)
- 1999 – Busca Invisibles (Tresor)
- 2000 – Rescate 137 (novamute)
- 2000 – Sing Sweet Software (com a Trurl and Klapaucious) (Supremat)
- 2002 – Dungeon Master (Tresor)
- 2005 – Station 55 (Novamute)
- 2007 – Double Deux/Delicado (Station 55)
- 2007 – The Never Engine (Tresor)[6]
- 2010 – Black Swan (Choreographic score, 2009)
- 2012 – The Inertials (Shitkatapult)
- 2014 – Polyphonic Beings (Shitkatapult)
- 2016 – The Assistenz (Shitkatapult)
- 2016 - Classics Remastered 1993-1998 (Sub Rosa)[7]
- 2021 – The Rebirth of Wonky (Endless Process)
- 2022 – 1Zhuayo (Mille Plateaux)
- 2023 – Fase Montuno (Mille Plateaux)
EP
- 1994 – Infra EP (Magnetic North)
- 1994 – Lambda EP (Magnetic North)
- 1994 – Intersync EP (Force Inc)
- 1994 – Narco Synthesis EP (Ferox)
- 1995 – Conscious Arrays EP (Force Inc)
- 1997 – Two Fat Downloads 88 EP (Primevil)
- 1999 – Boom Busine EP (Mosquito)
- 2009 – Crust Cloud Chunks EP (Snork Enterprises)
- 2009 – Endless Process EP (Artifexbcn)
- 2010 – Time To Feed The Alien EP (Snork Enterprises)
- 2012 – Enter the Tub (Shitkatapult)
- 2015 – 1994 EP (Edition Cristian Vogel)
- 2020 – Mind Control EP (Wormhole)
Referències
- ↑ «Cristian Vogel: presents NEL Adventures (EPM Music)» (en castellà), 26-02-2024. [Consulta: 27 febrer 2024].
- ↑ «Cristian Vogel: "I'm not in need of advanced music theory - the computers I work with are doing a better job of figuring out what notes are coming next than I probably could"». MusicRadar, 12-02-2021. [Consulta: 4 desembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cooper, Sean. «Cristian Vogel Biography». AllMusic. [Consulta: 4 desembre 2023].
- ↑ «Cristian Vogel». Resident Advisor. [Consulta: 4 desembre 2023].
- ↑ Swann, Emma. «Interview - Night of the Brain». DIY, 03-07-2007. [Consulta: 4 desembre 2023].
- ↑ López, Javier. «La matanza de zebras» (en castellà). Mondo Sonoro, 23-05-2008. [Consulta: 27 febrer 2024].
- ↑ Menéndez, Luis J. «Reseña de "Classics Remastered 1993-1998" de Cristian Vogel» (en castellà). Mondo Sonoro, 11-06-2016. [Consulta: 27 febrer 2024].
