Crates d'Atenes (poeta)

Crates d'Atenes

Biografia
Naixement	segle IV aC Atenes (Grècia)
Mort	valor desconegut
Activitat
Ocupació	comediògraf, poeta
Moviment	Vella comèdia
Família
Germans	Epílic

Crates d'Atenes (en grec antic Κράτης) va ser un poeta còmic grec de la vella comèdia.

Era un contemporani una mica més jove de Cratí d'Atenes i va ser actor de les seves comèdies abans de començar a escriure-les ell mateix, segons diu Diògenes Laerci. Va florir després de l'any 449 aC i segons el que diu Aristòfanes va morir abans del 424 aC. També diu que va ser un dels escriptors més importants de la generació anterior a la d'ell, i que les seves comèdies eren educades i enginyoses. Segons altres fonts, buscava l'alegria i la diversió en les seves obres, i fins i tot hauria introduït personatges borratxos a l'escena. El seu exemple va ser seguit per autors posteriors, i pels poetes de la nova comèdia era una pràctica habitual. Aristòtil diu a la Poètica que va ser el primer comediògraf atenenc que va abandonar l'estil iàmbic i va compondre obres amb una trama coherent, seguint l'estil dels poetes còmics sicilians.

Hi ha molta confusió sobre els títols i les obres de Crates. Suides barreja dos autors amb el nom de Crates, i en fa un de sol. Altres gramàtics diuen que va escriure set o vuit comèdies, però els títols que se li poden atribuir són catorze:

• Γείτονες ('Geitones', veïns)
• Διόνυσος ^1. ('Dionisos', Dionís)
• Ἥρωες ('Heroes' herois)
• Θηρία ('Theria')
• Θησαυρός ^1. ('Thesauros' tresor)
• Λάμια ('Lamia' Làmia)
• Μέτοικοι ^1. ('Metoikoi' metecs)
• Ὄρνιθες ('Ornices' ocells)
• Παιδιαί ('Paidiai' nens, jovenets)
• Πεδῆται ^1. ('Pedetai' cadenes)
• ᾽Ρήτορες ('Retores' coneguts, cèlebres)
• Σάμιοι ('Samioi' de Samos)
• Τόλμαι ('Tolmai' coratjosos)
• i Φιλάργυρος^1. ('Filargyros' amant del diner)

^1. d'adscripció incerta.

Aquestes vuit podrien ser obra seva:

• Γείτονες
• Ἤρωες
• Θηρία
• Λάμια
• Παιδιαί
• Ρήτορες,
• Σάμιοι,
• Τόλμαι

L'estil i el llenguatge de Crates són senzills i elegants, amb poques paraules erudites i sense construccions rebuscades. Utilitza una peculiaritat mètrica molt rara, ja que situa un final en espondeu en un tetràmetre anapèstic.^[1]