Cosme Parpal i Marquès
Cosme Parpal i Marquès (Maó, 8 de març de 1878 - Barcelona, 7 de març de 1923) fou un historiador i professor universitari menorquí, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. BiografiaEstudià batxillerat a Maó i és llicenciat en dret (1899) i filosofia i lletres (1899) a la Universitat de Barcelona, i el 1901 es doctorà en filosofia a la Universitat Central de Madrid.[1] El 1914 fou nomenat catedràtic de psicologia a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on hi havia estat professor de literatura espanyola, geografia política i descriptiva, Història universal, lògica fonamental, Història d'Espanya, Paleografia i llatí vulgar.[2] Era seguidor de l'escolàstica de Sant Tomàs d'Aquino. El 1910 va editar una biblioteca de clàssics grecs i llatins (Biblioteca de autores griegos y latinos) amb Lluís Segalà i Estalella.[3] El 1902 ingressà a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1913 a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va investigar qüestions de la història de Menorca i història local de Barcelona a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Obres
Referències
|