|
Corc comú
El corc comú o corc comú dels mobles (Anobium punctatum) és una espècie de coleòpter de la família dels ptínids.[1] És un dels corcs de la fusta més freqüents d'Europa. En la natura tenen un paper en el cicle de descomposició dels arbres morts. En l'àmbit humà poden crear danys considerables a objectes i estructures de fusta. Cicle biològic Les femelles ponen els ous en clavills i fissures de la fusta en un ambient preferentment humit, i les fustes toves o l'albeca de fusta més dura. En fusta dura poden proliferar-se amb l'ajuda preliminar de fongs. Immediatament després de sortir de l'ou, unes dues setmanes després de la posta, les larves, en forma de petits corcs blancs, comencen a foradar-se fusta endins. Depenent del grau d'humitat i el contingut en proteïnes de la fusta, el seu desenvolupament pot durar de dos a tres anys. Un període prou llarg per causar danys força greus. Passa per l'estadi de pupa i finalment sorgeix l'adult, de color marró fosc amb uns xicotets puntets (que explica el seu epítet llatí punctatum), allargat i amb el cap ben diferenciat de la resta del cos. L'adult, alat, rosega un forat circular d'un a dos mil·límetre de diàmetre per a sortir. L'adult viu dos a tres setmanes, sense nodrir-se.[2][3] No transmeten malalties a l'home i no són, doncs, considerats com plaga sanitària. Tot i això, les larves són l'hostes d'un paràsit, Scleroderma domestica, que pot produir picadures doloroses en les persones.[2] Per objectes i construccions de fusta ans al contrari són una amenaça considerable. Tractament i prevencióEn llocs secs i escalfats les larves no sobreviuen gaire. Pot ésser suficient dipositar l'objecte infectat en tal lloc per a matar totes les larves. Els danys més importants es fan en llocs frescs i humits, com cellers, o inhabitats com velles esglésies o cases abandonades, on infiltracions d'aigua per petits estralls al teulat o finestres trencades, ràpidament creen un biòtop ideal. Es tracten amb insecticides líquids. El petroli inodor també és utilitzat. Per a mobles i objectes d'art de gran valor es crea un buit al qual després s'insufla diòxid de carboni o gasos inerts. Si es tracta d'obres de gran valor o infeccions greus d'estructures mestres s'aconsella de consultar un especialista. En la construcció nova s'ha de vetllar a la qualitat de la fusta i evitar bigam amb massa albeca. Existeixen tècniques d'impregnació que protegeixen contra corcs i fongs, que sovint actuen en sinergia. La Generalitat de Catalunya ha creat el 1980 el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) amb unes instal·lacions capdavanteres per a la preservació i la restauració d'objectes patrimonials. És obert també als particulars que necessiten consell o tractament d'una obra en mal estat.[4] Enllaços externs
Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corc comú
|
||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
