Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Consistoris de Pius XII

El Papa Pius XII, envoltat dels Canonges regulars de la Santa Creu d'Uden durant una audiència a la Ciutat del Vaticà.

Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per a la creació dels nous cardenals presidits pel Papa Pius XII, amb la indicació de tots els cardenals creats (56 cardenals en 2 consistoris, originaris de 25 països), entre els quals hi havia dos futurs beats Clemens August von Galen i Alojzije Stepinac, i un sant, el futur Papa Joan XXIII.

18 de febrer de 1946

Va ser el primer consistori celebrat després de gairebé 10 anys: l'anterior s'havia celebrat el 1937, abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. El nombre de cardenals creats va ser elevat per la necessitat d'augmentar la quantitat de membres del Sacre Col·legi, que era exigu.

Després d'aquest consistori, per primera vegada després de segles, els italians van passar de tenir una majoria absoluta a una majoria relativa al Col·legi cardenalici. Aquest fet es confirmaria en els consistoris posteriors, ja del mateix Pius XII com del seus successors.[1] Comparant aquest consistori als precedents, es veu que es van crear poquíssims cardenals italians (només quatre), mentre que onze (més d'un terç) dels nous purpurats provenien del continent americà; i només un dels trenta dos nomenats era un cardenal de la cúria. Gairebé tots els nous cardenals (29 sobre 32) eren bisbes diocesans. A més, en aquest consistori, es creà com a mínim un cardenal per continent.

12 de gener de 1953

Després de set anys del consistori anterior, va tenir lloc el segon i darrer consistori de Pius XII. També en aquest cas el nombre de nous purpurats va ser elevat. Entre ells, Pius XII creà cardenal el qui esdevindria el seu successor immediat, Angelo Roncalli. Els vint-i-quatre nous cardenals van ser:

En aquest consistori, a diferència de l'anterior, va ser menys marcada l'exigüitat dels italians, tot i que no recuperaren la majoria absoluta en el col·legi cardenalici. En continuïtat amb el consistori precedent, la majoria dels nous cardenals (17 sobre 24) eren bisbes diocesans, al costat de 3 cardenals "de la Cúria" i 4 eren diplomàtics de la Santa Seu.

El nou cardenal croata Alojzije Stepinac no va poder viatjar a Roma per a la cerimònia en trobar-se confinat a la presó.

Pius XII hauria creat cardenal en aquesta ocasió també el patriarca de Venècia Carlo Agostini, però morí després de l'anunci, el 28 de desembre de 1952, pocs dies abans del consistori. Per substituir-lo al capdavant de la seu veneciana, el Papa elegí un dels nous cardenals, Angelo Giuseppe Roncalli, el futur Papa Joan XXIII.

Per assolir el plenum de 70 cardenals, fixat per Sixte V el 1558, en comptes del difunt Carlo Agostini es creà cardenal l'indi Valerian Gracias, arquebisbe de Bombai.

Notes

  1. ↑ «Còpia arxivada», 09-07-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-11. [Consulta: 8 maig 2018].

Vegeu també
Kembali kehalaman sebelumnya