|
Confirmació
 La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli. És el sagrament que perfecciona la gràcia baptismal fent-se forts en la fe i fent-se soldats i apòstols de Crist. Començà en el dia de pentecosta. Habitualment la confirmació es fa en els nens d'entre 13-18 atès que en aquestes edats estan capacitats per rebre aquest sagrament.[1] No és un sagrament de segona categoria, com molta gent diu, perquè perfecciona la gràcia. Se celebra la tornada de Jesús. SignificatÉs l'acció i efecte de confirmar, administrar el sagrament de la confirmació.[2] Nova prova de la veritat i certitud d'un fet dictamen o una altra cosa. Un dels Set Sagraments de l'Església Catòlica, que administra el bisbe.[3] Part del discurs en el qual s'addueixen les paraules. La confirmació és una de les parts en què la retòrica divideix la disposició del discurs oratori. Comprèn dues parts: La confirmació pròpiament dita, en què s'afirmen i s'estableixen les idees de què es tracta, i la confutació, on es rebaten les teories dels contraris. El terme confirmació correspon al llatí confirmatiem, que significa enfortiment. A l'occident hi ha aquestes definicions consignatio, crismatio i manus impositio. FonamentLa confirmació es basa en les accions de Crist que apareixen explicades per Joan en el capítol 16 verset del 7 al 15 (Jn 16, 7-15) en el qual Jesús promet als seus apòstols la vinguda de l'Esperit. També apareixen contats en els fets històrics (Ac 2, 1-13) en què l'esperit Sant es fa present en la primera Comunitat Cristiana. Per què es fa?Es fa per a consolidar l'aliança amb Déu, per a confirmar la fe en Jesús, mitjançant aquesta el confirmat si decideix de seguir els passos de Jesús pot arribar a esdevenir un apòstol. Encara que en realitat la confirmació no és un sagrament obligat o indispensable per a ser un bon cristià, és més aviat un sagrament que reforma la relació amb Déu i amb l'esperit humà. La confirmació no és absolutament necessària per a salvar-se, però deixar de rebre-la per negligència podria constituir una falta greu. El confirmat ha de ser batejat i en estat de gràcia. Preparació bàsicaEs tracta de seguir una mica més el Crist coneixent-ne els sagraments i confirmant el baptisme. També de poder ensenyar a altres la paraula de Déu. Conèixer més bé la vida de Jesús i el camí cap a la seva mort i també conèixer interiorment el que és l'Església. És una transició entre l'adolescència i la maduresa. La confirmació es fa per mitjà de proves, de les quals forma part el sil·logisme, l'Entimema, la inducció, l'exemple, la sorites i l'epiquerema. El mètode que s'ha de seguir en les proves és: elecció, ordenació, amplificació i encadenament. Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Confirmació
|
