El concurs de castells de Tarragona és un concurs de castells que se celebra cada dos anys a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona, antigament anomenada "plaça de braus". Actualment el concurs té lloc el diumenge del primer cap de setmana d'octubre dels anys parells. Les bases del concurs de castells de Tarragona determinen una puntuació concreta pels castells, en funció de la seva dificultat. Els castells carregats puntuen menys que els castells descarregats, i es resten punts de penalització per diferents conceptes (assolir un castell al segon intent, no fer l'aleta, enfonsament del folre o les manilles, etc.). La suma dels tres millors castells d'estructura diferents (no es compatibilitza un 3 de 8 si s'ha carregat un 3 de 9 amb folre) determina una classificació final, en funció de la qual, les colles reben premis en metàl·lic i una copa pel vencedor. Un jurat vetlla per l'aplicació correcta de les normes del concurs. La ponderació numèrica de la dificultat dels castells, les diferències entre una i altra estructura i la major o menor diferència de puntuació entre un castell carregat o descarregat generen a cada edició una polèmica recurrent.
Objectes vinculats a algunes de les edicions del Concurs formen part del fons del Museu Casteller de Catalunya i en ell restaran exposades.
La primera edició se celebrà l'any 1932[1] i es va repetir el 1933, però es deixà de fer i no tingué continuïtat fins a l'any 1952, ja durant el franquisme, data a partir de la qual se celebraren biennalment tres concursos ininterromputs. Els anys 1970 i 1972 es tornaren a celebrar concursos a Tarragona, però certes polèmiques provocaren que les edicions posteriors se substituïssin per una «Manifestació Castellera» biennal sense puntuacions ni premis.[2]
No fou fins al 1980 que es recuperà el format de concurs i es consolidà plenament, celebrant-se biennalment fins a l'actualitat, sense més interrupcions que la del 2020 pels efectes de la crisi sanitària i social provocada per la pandèmia de COVID-19.[3] L'última edició celebrada, el XXVIII Concurs de castells de Tarragona, tingué lloc el 25 de setembre i 1 i 2 d'octubre del 2022.
Al concurs de Tarragona, organitzat pel Consell Municipal de Castells, hi eren convidades tradicionalment totes les colles del món casteller. Des de l'edició de l'any 1996, però, a causa de la quantitat creixent de colles, l'organització convidava només les quatre colles locals i totes aquelles que han descarregat el 3 de 8 abans de Sant Joan de l'any de concurs, completant el cartell amb les millors colles del món casteller fins a assolir una participació de 18 colles. Val a dir que els Minyons de Terrassa han declinat aquesta invitació any rere any, i algunes altres colles com els Bordegassos de Vilanova i els Xiquets de Reus ho han fet en algunes edicions.
Per aquesta circumstància, els Nois de la Torre, exclosos del concurs tot i haver-hi participat durant molts anys, van començar a organitzar a partir del 1997 i amb periodicitat biennal el concurs de castells Vila de Torredembarra, conegut també com a Concurset, on hi convidaven les colles amb una gamma de castells de 7 pisos i que, per tant, no assolien el nivell requerit per a ésser convidats al concurs de castells de Tarragona.
Des de l'edició de 2012, el concurs de Tarragona es dividí en dues jornades, de dissabte i diumenge, per a poder-hi incorporar un nombre més gran de colles, fins a les 32, i agilitzar-ne la durada. L'edició següent de 2014 afegí una tercera jornada celebrada el diumenge anterior a Torredembarra i coorganitzada juntament amb els Nois de la Torre i l'Ajuntament de Torredembarra, incorporant la tradició del concurs Vila de Torredembarra que quedà integrat el tarragoní. Això permeté augmentar la quantitat de colles participants fins a les 42.
Guanyadors
Al llarg de les seves vint-i-vuit edicions, el concurs només l'han guanyat quatre colles castelleres. La següent taula mostra la relació dels guanyadors de totes les edicions.
↑Jaria i Manzano, Jordi. «Tarragona 1952: El concurs de la revifalla». A: Història dels concursos de castells. Tarragona: Edicions El Mèdol, setembre de 1996, pp. 33-35 (L'Agulla). ISBN 84-88882-64-5 [Consulta: 22 desembre 2012].
.jpg)
