El Concert per a trompa núm. 2 en mi bemoll major, K. 417, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart completada l'any 1783.
L'afecte natural que sentia Mozart cap als seus amics es constata en la curiosa inscripció manuscrita que presenta la partitura: W. A. Mozart s'apiada de Leitgeb, ase,[nota 1] bou i ximple, a Viena el 27 de maig de 1783.[1]
L'obra consta de tres moviments:
- Allegro maestoso
- Andante
- Rondó Più allegro[nota 2]
Aquest és un dels dos concerts per a trompa de Mozart que no inclou fagotes.[2] És també un dels dos concerts per a trompa de Mozart que té trompes de ripieno (trompes incloses en l'orquestra a part dels solistes), encara que en el cas del concert K. 495, el solo de trompa no duplica la primera part de ripieno de trompes en els passatges del tutti.[3]
Notes
- ↑ El terme alemany Arsch pot significar així mateix cul, per la qual cosa aquí, Mozart fa un joc de paraules amb els dos possibles significats del mot.
- ↑ La gran absència de semicorxeres és també un incentiu contra els tempi relativament ràpids, i és el motiu pel qual els moviments finals dels concerts per a trompa K. 386b, K. 417 i K. 447 són interpretats gairebé sempre més ràpids que 88/264. No obstant això, el final de K. 417 acaba amb una coda amb la indicació de Più allegro; i al final del quart concert de trompa (K.495), encara que molt similars en estil als altres tres, té la indicació d' Allegro vivace.
Referències
- ↑ Andrew Steptoe, Mozart. New York: Alfred A. Knopf, Inc. (1997): 94
- ↑ Martha Kingdon Ward, "Mozart and the Bassoon" Music & Letters 30, 1 (1949): 9
- ↑ Ralph Leavis, "Mozart's Last Horn Concerto" Music & Letters 34, 4 (1953): 316
Enllaços externs
|
|---|
| Família | | |
|---|
| Vida | |
|---|
| Música | General | |
|---|
Orquestral | |
|---|
Vocal | |
|---|
Cambra | |
|---|
|
|---|
| Influències | |
|---|
