Escut de Figuerola , Alt Camp .
El Comtat de Figuerola és un títol nobiliari espanyol creat l'1 de gener del 1718 per l'arxiduc-pretendent Carles d'Àustria a favor de Josep de Figuerola i Argullol.[ 1]
La seva denominació fa referència al municipi de Figuerola del Camp [ 3] o Figuerola ,[ 4] municipi de la comarca de l'Alt Camp .
Comtes de Figuerola
Titular
Període
Creació per Arxiduc pretendent Carles d'Àustria
I
Josep de Figuerola i Argullol
1718-
Rehabilitat per Alfons XII
II
Manuel de Figuerola-Ferretti i Agustí
1884-
III
Lluís de Figuerola-Ferretti i Ribé
1896-
Rehabilitat per Joan Carles I
IV
Pablo de Figuerola-Ferretti y Pena
1986-
V
Carolina de Figuerola-Ferretti y del Río
1988-actual titular
Història dels Comtes de Figuerola
José de Figuerola i Argullol, I comte de Figuerola .
Rehabilitat el 1872[ 5] per:
Manuel de Figuerola i Agustí, II comte de Figuerola .
Es va casar amb Dolors Ribé Andreu. El va succeir, en 1896:
Lluís de Figuerola i Ribé, III comte de Figuerola .
Es va casar amb Clotilde Huelín Müller.
Rehabilitat el 27 d'octubre del 1986 per:
Pablo de Figuerola-Ferretti y Pena, IV comte de Figuerola .
Casat amb Carolina del Río Carbonell, II marquesa de Casa Pinzón (títol pontifici)) . El succeí la seva filla:
Carolina Figuerola-Ferretti y del Río (n. en 1934), V comtessa de Figuerola , III marquesa de Casa Pinzón .[ 6]
Referències
↑ Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Instituto "Salazar y Castro", C.S.I.C.
↑ Topónimo segons: Celdrán Gomáriz, Pancracio: Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios. Pág. 330. Espasa Calpe, 2002. ISBN 84-670-0146-1
↑ Topònim oficial segons l'Institut Nacional d'Estadística fins 1981
↑ Diario de Barcelona , 2 juliol del 1872, p. 6716.
↑ Carta de successió d'aquest últim títol: 3 d'octubre de 1988.
Bibliografia