Comtat de Boulogne
El comtat de Boulogne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, establerta a l'entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer (generalment anomenada simplement Boulogne) que va formar un pagus romà i que és coneguda a França com a Boulonnais (Bulonès en català). Probablement els primers comtes foren nomenats per fer front als atacs normands. El comtat fou ocupat pel comte Balduí II de Flandes el 896, i va passar per herència el 1151 a la casa de Blois, el 1180 a la de Lorena, i el 1216 a la de Dammartin; a la mort vers el 1260 de la comtessa Matilde II, només va deixar un fill que va renunciar als seus feus francesos i es va instal·lar a Anglaterra, i l'herència fou reclamada per diversos pretendents: Adelaida de Brabant que era filla de Mafalda de Boulogne, (segona filla de Maria de Blois i Mateu de Lorena); Enric de Brabant, net de Mafalda de Boulogne i d'Enric I de Brabant i fill d'Enric II de Brabant; Joana de Dammartin, neboda de Renaud de Dammartin; i Lluís IX de França, rei de França, nebot de Felip I de Clermont. Els Estats de França van decidir la legitimitat a favor d'Adelaida. Amb Adelaida (morta el 1265) el comtat va passar a la branca sorgida del seu segon marit Guillem X d'Alvèrnia, i va restar en mans dels comtes d'Alvèrnia fins al 1437 quan va passar a la casa de La Tour d'Auvergne. El 1477, Bertran II de Boulogne i VI de la Tour d'Auvergne va intercanviar el comtat pel Lauragais que li va cedir el rei Lluís XI de França, i Boulogne va passar a la corona francesa. Llista de comtes
Casa de Flandes
Casa de Bolonya
Casa de Blois
Casa de Lorena
Casa de Danmartin
Casa d'Alvèrnia
Casa de BorgonyaCasa d'Alvèrnia
Casa de La Tour d'Auvergne
|