|
Clorpirifòs
Clorpirifòs[1] (en anglès:Chlorpyrifos nom IUPAC: O,O-diethyl O-3,5,6-trichloropyridin-2-yl phosphorothioate) és un insecticida organofosfat cristal·lí. Va ser introduït l'any 1965 per la Dow Chemical Company i rep molts noms comercials, incloent els de Dursban i Lorsban. Actua sobre el sistema nerviós dels insectes inhibint l'acetilcolinesterasa. El clorpirifòs és moderadament tòxic per als humans i la seva exposició ha estat relacionada amb efectes neurològics, trastorns persistents en el desenvolupament i trastorns autoimmunitaris. L'exposició durant l'embaràs retarda el desenvolupament mental dels infants i la majoria dels seus usos domèstics han estat prohibits, als Estats Units, a partir de l'any 2001.[2] En agricultura no ecològica continua essent "un dels insecticides organofosfats més àmpliament usats", segons la United States Environmental Protection Agency (EPA).[3] Fabricació i úsEl clorpirifòs es produeix via una síntesi de molts estadis a partir de la 3-metilpiridina.[4] Segons la Dow Chemical Company, clorpirifòs està registrat per al seu ús en prop de 100 països i s'aplica en aproximadament 3,4 milions d'hectàrees cada any.[5] Els conreus amb un ús més intens de clorpirifòs és el cotoner, moresc, ametllers, i arbres fruiters incloent els tarongers, bananers i pomeres.[6] El clorpirifòs normalment es subministra com un líquid a concentració de 23,5% o del 50%. La concentració recomanada per a un ruixat directe puntual és del 0,5% i en grans zones del 0,03 – 0,12%.[7][8] Toxicitat i seguretatL'exposició al clorpirifòs a grans dosis pot portar a la toxicitat aguda amb efectes negatius sobre la salut també en exposicions a llarg termini i amb dosis baixes.[9] En els fetus i els infants petits els efectes negatius sobre la salut ocorren fins i tot a dosis molt baixes. Entre 50 plaguicides estudiats, el clorpirifòs està associat a alt risc en càncer de pulmó en els aplicadors freqüents.[10][11] Un estudi dels efectes neurotòxics del clorpirifòs fet l'any 2011 indiquen que aquest plaguicida pot estar implicat en la "síndrome de la Guerra del Golf" (Gulf War Syndrome) i altres trastorns neurdegeneratius.[12] Pels efectes aguts l'OMS classifica el clorpirifòs com Classe II: moderadament tòxic.[13] La LD50 del clorpirifòs en animals de laboratori és de 32 a 1000 mg/kg.[14] Símptomes de l'exposició agudaL'exposició aguda a clorpirifo dona com a resultat la interferència amb la via de neurotransmissió de l'acetilcolina donant lloc a una sèrie de símptomes neuromusculars.[15] TractamentL'enverinament per clorpirifòs i altres plaguicides organofosfats s'ha tractat amb atropina i simultàniament am oximes com pralidoxima.[16] Efectes sobre la vida silvestreVida aquàticaEntre els organismes aquàtics, els crustacis i insectes sembla que són més sensibles a l'exposició que no pas els peixos o els estadis aquàtics d'amfibis, però hi ha poques dades sobre els amfibis.[17] Quan s'ha alliberat clorprifos concentrat a diversos rius ha matat insectes, crustacis i/o peixos.[18] AbellesL'exposició aguda a clorpirifòs pot ser tòxica per les abelles, amb una DL50 oral de 360 ng/abella i una LD50 de contacte de 70 ng/abella.[15] No s'ha d'aplicar clorpirifòs en les plantes florides que visiten les abelles.[19] Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
