Claus de Werve, també anomenat per alguns historiadors de l'art Claus, Claux de Werwe o Klaas van de Werve (Haarlem, Països Baixos, cap a 1380 - Dijon, França, 8 d'octubre de 1439), va ser un escultor holandès que va treballar a França durant la primera meitat del segle XV i es va caracteritzar per utilitzar un estil realista.
Biografia
Claus o Claux de Werve va néixer probablement a la ciutat holandesa de Haarlem cap al 1380. Va estar actiu a la cort de Borgonya sota Felip el Negre entre 1395 i 1439.
Werve era nebot de l'escultor gòtic Claus Sluter i es va convertir el seu deixeble a la cort de Borgonya, a Dijon. Va ajudar el seu oncle a tallar les figures dels ploraners, àngels i lleons de la tomba de Felip II de Borgonya, l'Ardit.[1] A partir del 1396 va participar en la realització de la creu monumental el Pou de Moisès de la Cartoixa de Champmol que havia iniciat Sluter. L'any 1404 Sluter, a causa de la seva malaltia, li va deixar la direcció de l'obra dos anys abans de la seva defunció. Probablement les escultures dels profetes Isaïes i David siguin obra seva.
El 1406 va prendre el càrrec d'escultor en cap a la cort i va produir diverses obres mestres, incloent la Mare de Déu i el Nen de Poligny que actualment es conserven al Metropolitan Museum of Art de Nova York.