El citoesquelet és una mena de xarxa que disposen les cèl·lules eucariotes formada per fibres proteiques que recorren el citosol i que actuen com a esquelet i musculatura cel·lular.
Constitueix una xarxa dinàmica amb funcions principalment estructurals i coordinadores que determina:
Els microtúbuls estan formats per polímers de tubulina. Actuen com a bastida per determinar la forma cel·lular i proporcionen vies per on es mouen les vesícules cel·lulars.[3] Els microtúbuls també formen les fibres del fus per separar els cromosomes durant la mitosi. També formen part dels cilis i flagels, i per tant tenen un paper important en la locomoció cel·lular.
Els filaments intermedis proporcionen la resistència a la tracció de la cèl·lula i determinen la seva estructura interna. Molts estan formats de vimentines, tot i que en alguns tipus cel·lulars també n'hi ha de queratina. Alguns filaments, fets de laminina, donen suport estructural a l'embolcall del nucli.[5] Els filaments intermedis també són components estructurals dels sarcòmers. També estan íntimament relacionats amb la matriu extracel·lular i les unions cel·lulars.[6]
Així doncs, els microtúbuls i els filaments d'actina estan formats per subunitats proteiques globulars: α i β tubulines i G-actines respectivament (interaccions no covalents). Poden presentar cicles altament controlats de polimerització i despolimerització. En canvi, els filaments intermedis estan formats per subunitats proteiques filamentoses no globulars específiques per als diferents tipus cel·lulars (interaccions no covalents). Tenen cicles altament controlats de polimerització i despolimerització molt més desplaçats cap a la forma polimeritzada. Són summament estables (molt més que els microtúbuls i els filaments d'actina).
Tots ells tenen proteïnes associades que els donen especificitat de funció, que s'uneixen als filaments i/o a altres components cel·lulars (com ara membrana plasmàtica) que influeixen en el seu comportament o funció, per exemple en la velocitat de polimerització o despolimerització.
Referències
↑Bereiter-Hahn J, Jendrach M «Mitochondrial dynamics». Int Rev Cell Mol Biol, 284, 2010, pàg. 1-65. PMID: 20875628.
↑Linda A. Amos, W. Gradshaw Amos. Molecules of the Cytoskeletion. Guilford, 1991. ISBN 0-89862-404-5.