Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cima Coppi

Fausto Coppi.
El pas de l'Stelvio, el més alt mai superat pel Giro.

La Cima Coppi és el port de muntanya més alt pel qual han de passar els ciclistes durant la disputa del Giro d'Itàlia, una de les tres grans voltes del ciclisme mundial.[1] El coll que rep aquesta distinció atorga més punts que qualsevol altra en la lluita pel Gran Premi de la muntanya.[2]

El premi fou instaurat el 1965 com a homenatge a Fausto Coppi, que guanyà cinc edicions del Giro d'Itàlia i tres vegades la classificació de la muntanya durant la seva carrera esportiva.[3] El 22 d'abril de 1965 l'aleshores director del Giro, Vicenzo Torriani, va fer públic la intenció de donar el doble de punts per a la classificació de la muntanya al primer ciclista que passés pel cim del port de muntanya més alt del Giro.[4] En un primer instant Torriani va pensar a atorgar bonificacions al pas pel cim, però després d'escoltar diverses opinions contràries a la proposta optà pel donar més punts en la classificació de la muntanya.[4]

La Cima Coppi canvia cada any, segons el recorregut del Giro d'Itàlia, però la Cima Coppi per excel·lència continua sent el Pas de l'Stelvio, que amb els seus 2.758 msnm és el punt més alt assolit pel Giro. L'Stelvio ha estat Cima Coppi en les edicions de 1972, 1975, 1980, 1994, 2005, 2012 i 2014 i també havia estat previst el 1965, 1988 i 2013, però el recorregut hagué de ser modificat per culpa del mal temps.

Llista de passos per la Cima Coppi

Any Port de muntanya Altura Primer al cim Ref
1965 Pas de l'Stelvio 1.958 [N 1]  Graziano Battistini (ITA)
1966 Pas Pordoi 2.239  Franco Bitossi (ITA)
1967 Tres Cims de Lavaredo 2.320  Felice Gimondi (ITA)
1968 Tres Cims de Lavaredo 2.320  Eddy Merckx (BEL)
1969 Pas Sella 2.214  Claudio Michelotto (ITA)
1970 Pas Pordoi 2.239  Luciano Armani (ITA) [5][6]
1971 Grossglockner 2.506  Pierfranco Vianelli (ITA) [7]
1972 Pas de l'Stelvio 2.758  José Manuel Fuente (ESP)
1973 Pas de Giau 2.236  José Manuel Fuente (ESP)
1974 Tres Cims de Lavaredo 2.320  José Manuel Fuente (ESP)
1975 Pas de l'Stelvio 2.758  Francisco Galdós (ESP)
1976 Pas Sella 2.214  Andrés Gandarias (ESP)
1977 Pas Valparola 2.200  Faustino Fernández Ovies (ESP)
1978 Pas Valles 2.033  Gianbattista Baronchelli (ITA)
1979 Pas Pordoi 2.239  Leonardo Natale (ITA)
1980 Pas de l'Stelvio 2.758  Jean-René Bernaudeau (FRA)
1981 Tres Cims de Lavaredo 2.320  Beat Breu (SUI)
1982 Coll d'Izoard 2.361  Lucien Van Impe (BEL)
1983 Pas Pordoi 2.239  Marino Lejarreta (ESP)
1984 Pas Pordoi 2.239  Laurent Fignon (FRA)
1985 Pas del Sempione 2.005  Reynel Montoya (COL)
1986 Pas Pordoi 2.239  Pedro Muñoz (ESP) [8]
1987 Pas Pordoi 2.239  Jean-Claude Bagot (FRA) [9]
1988 Pas de l'Stelvio 2.758 —[N 2]
1989 Pas de Gavia 2.621 —[N 3]
1990 Pas Pordoi 2.239  Maurizio Vandelli (ITA)
 Charly Mottet (FRA)
1991 Pas Pordoi 2.239  Franco Vona (ITA)
 Franco Chioccioli (ITA)
1992 Pas Pordoi 2.239  Claudio Chiappucci (ITA)
1993 Pas Pordoi 2.239  Miguel Indurain (ESP)
1994 Pas de l'Stelvio 2.758  Franco Vona (ITA)
1995 Coll de l'Agnello 2.744 —[N 4]
1996 Pas de Gavia 2.621  Hernán Buenahora (COL)
1997 Pas Pordoi 2.239  José Jaime González (COL)
1998 Pas Sella 2.214  Marco Pantani (ITA)
1999 Pas de Gavia 2.621  José Jaime González (COL)
2000 Coll de l'Agnello 2.744  José Jaime González (COL) [11]
2001 Coll Fauniera 2.511 —[N 5] [12]
2002 Pas Pordoi 2.239  Julio Alberto Pérez Cuapio (MEX) [13]
2003 Coll d'Esischie 2.366  Fredy González (COL) [14]
2004 Pas de Gavia 2.621  Vladimir Miholjević (CRO) [15]
2005 Pas de l'Stelvio 2.758  José Rujano (VEN) [16]
2006 Pas de Gavia 2.621  Juan Manuel Gárate (ESP) [17]
2007 Coll de l'Agnello 2.744  Yoann Le Boulanger (FRA) [18]
2008 Pas de Gavia 2.621  Julio Alberto Pérez Cuapio (MEX) [19][20]
2009 Sestrieras 2.035[N 6]  Stefano Garzelli (ITA) [21]
2010 Pas de Gavia 2.621  Johann Tschopp (SUI) [22]
2011 Pas de Giau 2.236  Stefano Garzelli (ITA) [23]
2012 Pas de l'Stelvio 2.758  Thomas De Gendt (BEL) [24][25]
2013 Tres Cims de Lavaredo 2.320[N 7]  Vincenzo Nibali (ITA) [29]
2014 Pas de l'Stelvio 2.758  Dario Cataldo (ITA) [30]
2015 Colle delle Finestre 2.178  Mikel Landa (ESP)
2016 Coll de l'Agnello 2.744  Michele Scarponi (ITA) [31]
2017 Pas de l'Stelvio 2.758  Mikel Landa (ESP)
2018 Colle delle Finestre 2.178  Christopher Froome (GBR) [32]
2019 Pas Manghen 2.047  Fausto Masnada (ITA)
2020 Pas de l'Stelvio 2.758  Rohan Dennis (AUS)
2021 Coll de Giau[N 8] 2.233  Egan Bernal (COL)

Notes

  1. ↑ Els darrers 800 metres d'ascensió no es van poder fer per culpa d'una allau.
  2. ↑ El Pas de l'Stelvio no fou pujat per culpa de les acumulacions de neu a la carretera.[10]
  3. ↑ L'etapa que incloïa la Cima Coppi fou suspesa per culpa del mal temps.
  4. ↑ Diversos allaus van impossibilitar el pas pel coll de l'Agnello.
  5. ↑ L'etapa que incloïa la Cima Coppi fou suspesa per protestes.
  6. ↑ L'inicial Cima Coppi era el Blockhaus, però l'excessiva neu que hi havia al cim va fer que l'etapa s'escurcés i finalitzés per sota de l'altitud inicialment prevista.
  7. ↑ L'inicial Cima Coppi havia de ser el Pas de l'Stelvio però el mal temps obligà a suspendre l'etapa.[26][27] Amb la suspensió del pas per l'Stelvio, les Tre Cime di Lavaredo passaren a ser la Cima Coppi.[28]
  8. ↑ Per la cancel·lació de l'ascensió al Pordoi pel mal temps[33].

Referències

  1. ↑ Fotheringham, 2009, p. 4-6.
  2. ↑ Laura Weislo. «Giro d'Italia classifications demystified». Cycling News. Future Publishing Limited, 13-05-2008. [Consulta: 13 juliol 2013].
  3. ↑ ; McGann, Carol«1965 Giro d'Italia». Bike Race Info. Dog Ear Publishing. [Consulta: 6 agost 2012].
  4. ↑ 4,0 4,1 Gigi Boccacini «La tappa dello Stelvio decisiva per il Giro?» (PDF) (en italià). La Stampa. Editrice La Stampa, 23-04-1965, p. 8 [Consulta: 27 maig 2012].
  5. ↑ «La "Rosa" In Cifre» (en italian). Corriere dello Sport p. 12, 08-06-1970. Arxivat de l'original el 23 desembre 2014. [Consulta: 7 juliol 2013].
  6. ↑ «Merckx Rubrico Su Previsto Triunfo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 08-06-1970, p. 30 [Consulta: 27 maig 2012].
  7. ↑ «G. P. Montagna» (en italian). Corriere dello Sport p. 2, 01-06-1971. Arxivat de l'original el 1 gener 2015. [Consulta: 7 juliol 2013].
  8. ↑ «Da Silva Evito El Segundo Triunfo De Muñoz» (PDF) (en castellà). El Mundo Deportivo. El Mundo Deportivo S.A., 02-06-1986, p. 46 [Consulta: 27 maig 2012].
  9. ↑ «From The CW Archives: The 1987 Giro d'Italia Part 4». Cycling Weekly. IPC Media Limited, 28-05-2008 [Consulta: 27 maig 2012].
  10. ↑ John Wilcockson «From the pages of Velo: Hampsten's Giro: 'I was so happy to survive'». VeloNews. Competitor Group, Inc, 27-05-2012, p. 1 [Consulta: 23 juny 2012].
  11. ↑ Gabriella Ekström. «Pantani back but strange tactics». Cycling News. Future Publishing Limited, 01-06-2000. [Consulta: 28 novembre 2009].
  12. ↑ Jeff Jones. «Dies Irae?». Cycling News. Future Publishing Limited, 07-06-2001. [Consulta: 28 novembre 2009].
  13. ↑ Tim Maloney. «Evans takes over Maglia Rosa». Cycling News. Future Publishing Limited, 29-05-2002. [Consulta: 28 novembre 2009].
  14. ↑ Chris Henry. «Frigo returns, Garzelli crashes but hangs on to GC position». Cycling News. Future Publishing Limited, 29-05-2003. [Consulta: 28 novembre 2009].
  15. ↑ Tim Maloney. «Cunego clearly consolidates Giro lead in Bormio». Cycling News. Future Publishing Limited, 28-05-2004. [Consulta: 28 novembre 2009].
  16. ↑ Tim Maloney. «Parra does the double; Savoldelli still strong on Stelvio». Cycling News. Future Publishing Limited, 22-05-2005. [Consulta: 26 setembre 2012].
  17. ↑ Cycling News. «No more Mr. Nice Guy: Basso takes a(nother) leaf out of the Armstrong bible». Cycling News. Future Publishing Limited, 27-05-2005. [Consulta: 26 setembre 2012].
  18. ↑ Gregor Brown and Tim Maloney. «Di Luca takes day: Rosa and stage». Cycling News. Future Publishing Limited, 24-05-2007. [Consulta: 21 març 2010].
  19. ↑ «Stage 20 - Saturday, May 31: Rovetta - Tirano, 224km». Cycling News, 10-05-2008. [Consulta: 28 novembre 2009].
  20. ↑ Gregor Brown and Bjorn Haake. «Contador one step closer to pink dream». Cycling News, 31-05-2008. [Consulta: 28 novembre 2009].
  21. ↑ Laura Weislo. «Complete live report». Cycling News. Future Publishing Limited, 19-05-2009. Arxivat de l'original el 3 octubre 2009. [Consulta: 26 agost 2009]. «The climb of Sestrière offers an additional prize for Garzelli as it's the "Cima Coppi" – the highest peak of the Giro d'Italia.»
  22. ↑ Bonnie D. Ford «2010 Giro: Storylines on our radar». ESPN.com. ESPN Internet Ventures, 07-05-2010 [Consulta: 7 juliol 2010].
  23. ↑ Les Clarke. «Two’s a treat for Nieve and Euskaltel-Euskadi». Cycling News. Future Publishing Limited, 22-05-2011. [Consulta: 24 maig 2011].
  24. ↑ Westemeyer, Susan «De Gendt wins Giro d'Italia penultimate stage atop the Stelvio». Cycling News. Future Publishing Limited, 26-05-2012 [Consulta: 27 maig 2012].
  25. ↑ Atkins, Ben «Thomas De Gendt soars to the foot of the podium with virtuoso Stelvio solo». VeloNation. VeloNation LLC, 26-05-2012 [Consulta: 27 maig 2012].
  26. ↑ Farrand, Stephen «Race organisers RCS Sport expect to cut key climbs from mountain stages due to weather warnings». The Daily Telegraph. Telegraph Media Group, 22-05-2013 [Consulta: 25 maig 2013].
  27. ↑ «Reactions to the cancellation of stage 19». Cyclingnews.com. Future plc, 24-05-2013 [Consulta: 25 maig 2013].
  28. ↑ Ryan, Barry «Giro d'Italia will reach Tre Cime di Lavaredo in spite of snow, says Vegni». Cyclingnews.com. Future plc, 24-05-2013 [Consulta: 26 maig 2013].
  29. ↑ Atkins, Ben «Vincenzo Nibali attacks through the stage 20 blizzard to win on the Tre Cime». VeloNation. VeloNation LLC, 25-05-2013 [Consulta: 26 maig 2013].
  30. ↑ Andrew Hood «UPDATED: Confusion over ‘neutralization' throws Giro into chaos». VeloNews. Competitor Group, Inc, 27-05-2014 [Consulta: 28 maig 2014].
  31. ↑ «When a domestique wins a grand tour». Arxivat de l'original el 2016-05-30. [Consulta: 27 maig 2016].
  32. ↑ «https://as.com/ciclismo/2018/05/25/giro_italia/1527261845_372627.html» (en espanyol).
  33. ↑ «Fedaia et Pordoi supprimés, l'étape réduite à 155 km», 24-05-2021.

Bibliografia
Kembali kehalaman sebelumnya