Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Christian De Sica

Plantilla:Infotaula personaChristian De Sica
Biografia
Naixement5 gener 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, cantant, guionista, comediant, actor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSilvia Verdone (1980–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBrando De Sica Modifica el valor a Wikidata
ParesVittorio de Sica Modifica el valor a Wikidata  i Maria Mercader Forcada Modifica el valor a Wikidata
GermansManuel De Sica Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarlo Verdone, cunyat Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webchristiandesicaonline.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0211565 Allocine: 119108 Rottentomatoes: celebrity/christian_de_sica Allmovie: p18004 Metacritic: person/christian-de-sica AFI: 249959 TMDB.org: 69036
Musicbrainz: d7fc73c8-d17a-43d9-addf-8aec7126fd97 Discogs: 2149873 Modifica el valor a Wikidata

Christian De Sica (Roma, 5 de gener de 1951) un actor i director de cinema italià.

Vida

De Sica va néixer a Roma, el segon fill del director italià Vittorio De Sica i de l'actriu catalana Maria Mercader. Tenia com a cosí germà Ramon Mercader, l'assassí de Lev Trotski.[1][2] Després d'assistir al Liceo classico a Roma, on tenia Carlo Verdone com a company de pupitre,[3] De Sica va treballar en un hotel de Veneçuela, on va començar la seva carrera com a artista. Es va matricular a Lettere (Literatura i Arts) a la universitat La Sapienza (1970) però no es va graduar.

Es va sentir atret per la música i va participar al Festival de Sanremo cantant "Mondo mio" ("El meu món") (1973). Tanmateix, els resultats el van convèncer per seguir els passos del seu pare i dedicar-se a la interpretació. De Sica va desenvolupar el seu propi estil de comèdia i entreteniment també en programes de televisió de la Rai, com ara Bambole, non c'è una lira, que li va donar un gran èxit el 1978.

Carrera d'actuació

Amb l'ajuda del seu pare, va poder donar els seus primers passos al món del cinema amb professors i mentors com Roberto Rossellini (Blaise Pascal, 1971) , el mateix Vittorio De Sica (Una breve vacanza, 1973), Pupi Avati (Bordella, 1976) i Salvatore Samperi (1979 Liquirizia i 1981 Casta e pura).

Es va casar amb Silvia Verdone, germana de Carlo, amb qui va tenir dos fills, Brando i Mariarosa. Va aconseguir la fama als anys 80: el 1982 es va estrenar Borotalco, juntament amb el seu cunyat Verdone, després va rodar Sapore di Mare amb Jerry Calà així com Yuppies, Yuppies 2, Grandi Magazzini i Compagni di Scuola.[4]

Després de Night club, l'última pel·lícula dirigida pel director italià Sergio Corbucci, Christian De Sica es va convertir en un dels intèrprets més famosos del "cinepanettone" (comèdies que arriben a les sales de cinema durant la temporada de Nadal) i va formar una associació fins al 2005 amb l'actor Massimo Boldi. Van actuar junts a la sèrie de Vacanze di Natale i A spasso nel tempo (1996), Paparazzi' ' (1998), Tifosi (1999) i Christmas in Love (2004). El 2002 les seves pel·lícules havien recaptat 300.000 milions de lires (150 milions de dòlars).[5] Després, va protagonitzar Natale a New York (2006), Natale in crociera (2007) i Natale a Rio (2008). Aquestes pel·lícules, fetes a l'estil burlesc, solen tenir una bona acollida a taquilla, si no per part de la crítica, de vegades fins i tot superant pel·lícules més conegudes i de producció cara com la sèrie Harry Potter.[6]

Com a actor, De Sica ha guanyat tres premis David di Donatello: un premi per Giovannino el 1976, un especial juntament amb Massimo Boldi l'any 2000, i el tercer el 2009.

Va rebre el premi Amèrica de la Fundació Itàlia-USA el 2016.

Carrera de direcció

Des de 1990 Christian De Sica també és director: va debutar amb Faccione, el guió de la qual va escriure i va fer a mida per a l'actriu Nadia Rinaldi. Després de Count Max, un homenatge al cinema del seu pare i de Mario Camerini, que va interpretar amb Ornella Muti, Anita Ekberg i la seva mare Maria Mercader, De Sica es va dirigir per si mateix a Ricky & Barabba (1992), Uomini uomini uomini (1995), Tre (1996), Simpatici & antipatici (1998) i The Clan (2005).

Gran admirador de Frank Sinatra i sobretot de Marlon Brando, va batejar el seu primer fill Brando en honor de l'actor nord-americà. La crítica ha comparatt sovint la seva interpretació a la d'Alberto Sordi, de qui De Sica ha extret moltes de les seves expressions.

Filmografia

Actor

Cinema
Televisió

Director

Discografia

Àlbum

Reculls

Senzills

  • 1972 – Non so perché mi sto innamorando/Abitudine (Dischi Ricordi, SRL 10680, 7")
  • 1973 – Mondo mio/Un uomo se ne va (Dischi Ricordi, SRL 10689, 7")
  • 1975 – L'elefante non dimentica/Alcova (RCA, TPBO 1157, 7")
  • 1978 – Guardando Lassie in TV/Guardando Lassie in TV (strumentale) (RCA, PB 6127, 7")
  • 1978 – Il trenino/La musichetta (RCA, BB 6145, 7") sigla del programma televisivo Il trenino
  • 1979 – Amerika/Sto bruciando (RCA, PB 6289, 7")
  • 1980 – Siamo in ballo balliamo/Io dio io re (RCA, PB 6437, 7") sigla del programma televisivo Studio '80
  • 1982 – Perzeché/Speranzella (Easy Records, ER 41001, 7")

Referències

  1. ↑ María Mercader, la actriz catalana que amó a De Sica. El Pais, 30 Jan. 2011
  2. ↑ Essere Liberi Arxivat 5 January 2014 a Wayback Machine., 3 May 2004 (in Italian)
  3. ↑ «Quell'amico che ti segue tutta la vita. Un anno senza il compagno di banco» (en italià). Il Corriere della Sera, 29-08-2020 [Consulta: 11 setembre 2020].
  4. ↑ «Christian De Sica compie 70 anni: "Sono un saltimbanco, un attore e uno showman"» (en italià), 05-01-2021. [Consulta: 29 agost 2021].
  5. ↑ Rooney, David (7 January 2002). «Local yokels deliver a boffo B.O holiday gift». Variety: 30. 
  6. ↑ Harford, Sonia «Diary/Rome». The Age (Melbourne, Australia), 17-01-2003, p. 4.

Enllaços externs
Kembali kehalaman sebelumnya