Centurió I Zacaries
Centurione I Zaccaria fou senyor de part del Peloponès. Fill de Martí Zaccaria de Quios i Jacqueline de la Roche. A la mort del seu pare, el 1345 va heretar la baronia de Kalandritza (Kalanutza), la de Maniatokori, la de Lisarea, la de Veligosti a Messènia i la de Damala a l'Argòlida i altres possessions menors. El 1345 va adquirir la baronia d'Arcàdia que havia estat fins aleshores en mans d'una branca dels Villehardouin, en casar-se amb l'hereva Asanina. El 1364 Centurió fou nomenat batlle d'Acaia per Felip de Tàrent, la successió del qual a Acaia fou disputada per Hug de Xipre i la seva mare; va esclatar la guerra civil i Centurió fou capturat a Navarino per les forces lleials d'Hug. Apareix més tard entre els delegats que van anar a Nàpols el 1374 per oferir la corona d'Acaia a la reina Joana I de Nàpols, després de la mort de Felip de Tàrent el 1373. Es va casar amb Asanina d'Aulnay (Arcàdia), i va tenir quatre fills:[1]
Vegeu tambéReferències |