Central hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros

Central hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros
Dades
Tipus	Central hidroelèctrica
Empresa constructora	Energia Elèctrica de Catalunya
Construcció	1937
Característiques
Altitud	883 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Torre de Cabdella (Pallars Jussà)
42° 23′ 01″ N, 0° 57′ 49″ E / 42.383731°N,0.963518°E / 42.383731; 0.963518
Activitat
Potència	5 MW

La Central hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros és una central hidroelèctrica construïda per l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya que entrà en funcionament el mes d'abril de 1937. Està situada al poble de La Plana de Mont-ros, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà. És una central d'aigua fluent, perquè és alimentada per una canalització que prové de la central de Molinos per a generar energia elèctrica. Va ser construïda quan Energia Elèctrica de Catalunya ja estava integrada dintre de Riegos y Fuerza del Ebro.

Fou la primera central hidroelèctrica semiautomatitzada dels Pirineus. Es projectà per ser controlada des de la central de Molinos, però el funcionament parcialment desatès no es feu efectiu fins al 1941. Actualment (2019) és operada per l'empresa Benjac.

La concessió d'aprofitament hidroelèctric de la central de la Plana de Mont-ros té origen en la que va sol·licitar l'any 1906 Pere Trepat i Galceràn ^[a] per un cabal de 3.500 litres d'aigua per segon procedent dels estanys de capçalera de Capdella. Abans de ser concedida, Josep Alegriu i Capmany li va comprar els drets,^[1] i posteriorment aquest els traspassà a Cristòfol Massó,^[2] cunyat d'Emili Riu, polític, home de negocis i futur promotor d'Energia Elèctrica de Catalunya. La concessió del salt fou concedida el 13 de març de 1911.^[3] En el desembre de 1918 es va concedir a l'empresa una ampliació de cabal, passant dels 3.500 als 7.000 litres per segon.

Aquesta fou una de les concessions d'aprofitament hidràulic que Cristòfol Massó va aportar com a soci quan es va constituir Energia Elèctrica de Catalunya 18 de novembre de 1911 ^[4] i que permeteren la construcció primer de la central hidroelèctrica de Capdella, posteriorment de la central hidroelèctrica de Molinos i finalment de la central de la Plana de Mont-ros.

Les obres de la central començaren a principis de 1931 ^[5] amb la construcció del canal que abastiria el salt de la central, a partir de la sortida de turbines de la central hidroelèctrica de Molinos (976 metres d'altitud), amb una longitud total de 2.333 metres i un traçat sensiblement paral·lel al marge esquerra del riu Flamisell.

Les obres acabaren justament quan esclatà la Guerra Civil de 1936. Així, quan el mes d'agost d'aquell any s'estava en fase de proves, els muntadors estrangers fugiren del país, havent‐se de fer càrrec de la resta de la feina i de la posada en marxa tècnics catalans, que aconseguirien fer-ho de forma manual el mes d'abril de 1937. La central funcionà d'aquesta manera fins que va poder automatitzar-se l'any 1941.^[6]

A la central de Molinos s'origina la canalització feta amb revestiment de formigó d'una secció rectangular de dos per dos metres.^[7] Al seu final es troba l'inici del salt, situat a una altitud de 973 metres. El salt té un desnivell de 90 metres; la canonada forçada té 1,5 metres de diàmetre, capaç per a 7 metres cúbics per segon.

L'edifici de màquines de la Central es troba a 883 metres d'altitud. Està equipat amb dues turbines Francis,^[8] de 4.700 HP i 2.580 HP respectivament, muntades sobre un mateix eix horitzontal i que actuen sobre un únic alternador Asea ^[b][9] de 5.555 Kva (Kilovolt ampere) i 7.000 volts.^[7] La producció anual mitja és 15 GWh.^[10]Un cop l'aigua ha estat turbinada va a raure al Flamisell a través d'un canal a cel obert.

Originalment l'energia produïda a la central era transmesa mitjançant una línia de 6.600 volts a la central hidroelèctrica de Molinos, incorporant-se allà al sistema general d'alta tensió.

A partir de les dades de característiques tècniques i producció de la central es poden obtenir indicadors de la seva eficiència.

El factor de planta proporciona un indicador de l'eficiència en la producció d'energia. La tendència en el disseny de les centrals hidroelèctriques és que operin com a plantes per pics o puntes, entrant en operació durant les hores de major demanda d'energia en el sistema elèctric. Per a això es requereix una gran capacitat instal·lada, atès que durant aquestes hores el sistema elèctric necessita aquesta potència. Un altre factor que afecta molt a aquest indicador és la disponibilitat d'aigua, o la seva estacionalitat. De fet l'aigua la central procedeix de la fusió de neu durant el desgel, així com de les pluges de la primavera i la tardor. El factor de planta de les centrals alimentades per desgel tendeix a estar en una forquilla de valors de 0,25-0,17.^[11]

La central ha anat passant de propietari al llarg de la seva llarga vida. Construïda per Energia Elèctrica de Catalunya, aquesta companyia fou integrada a Barcelona Traction, Light and Power el 1925, la qual acabà subhastada i fou la base per constituir Forces Elèctriques de Catalunya, SA el 1952.

L'any 1990 FECSA, l'aleshores propietària, vengué el salt i la central de la Plana de Mont-ros a la societat BENJAC Hidraulica SA.