Caçó
El caçó (Galeorhinus galeus), també anomenat pastiu, bastiu, ca marí, caralló, pegorella, reig (rossellonès), peix gos o mussola caralló, és una espècie de tauró carcariniforme de la família dels triàquids, de mida mitjana (no més gran de 2 metres de longitud total) i és molt abundant a les costes catalanes. Als Països Catalans la seva carn és molt apreciada. DescripcióTé cinc fenedures branquials. Dues aletes dorsals, la primera més grossa que la segona i situada entre les pectorals i les pelvianes. Les aletes pectorals són amples i convexes. L'aleta caudal és molt característica, consta d'un lòbul dorsal molt desenvolupat amb un d'apical ben delimitat. Aletes ventrals i anal menudes. Presenta espiracle i els orificis nasals esquinçats cap endarrere. Dents triangulars amb diverses cúspides. El dors i els flancs són grisencs; el ventre, blanquinós. És un tauró pelàgic que s'alimenta de peixos i invertebrats. ReproduccióÉs ovovivípar. Ús gastronòmicLa seva carn és molt apreciada als Països Catalans. Al sud de la península Ibèrica es consumeix adobada i arrebossada amb el nom de bienmesabe. Confusió amb altres espèciesAltres espècies de tauró anomenades mussoles són molt semblants al caçó però de mida més petita i amb la segona aleta dorsal més grossa i similar a la primera. Les espècies que es poden trobar a les costes catalanes són la mussola vera (Mustelus mustelus), que és d'interès pesquer, la mussola gravatja, també anomenada gavatxa o jueva a València i a les Balears respectivament (Mustelus asterias) i la mussola mediterrània (Mustelus punctulatus). Bibliografia
Enllaços externs
|