Castell de Selma

Castell de Selma
Dades
Tipus	Castell
Construcció	c. 977
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Altitud	755 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Aiguamúrcia (Alt Camp) i Selma (Alt Camp)
Localització	Al vessant sud-est del puig de les Forques
41° 22′ 01″ N, 1° 27′ 43″ E / 41.36704°N,1.46182°E / 41.36704; 1.46182
Element de la Llista Vermella del Patrimoni
Data	16 desembre 2007
Identificador	encomienda-de-san-cristobal-de-selma
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	723-MH
Codi BIC	RI-51-0006547
Id. IPAC	808

Castell de Selma és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp).

Escasses ruïnes en un turó sobre el poble, abandonat, de Selma.

Llegim en una obra de l'any 1934 : "Selma, llogaret abandonat, posat a 743 metres d'altitud i guarnint el capdamunt del puig del seu nom. Dalt de tot hi ha les ruïnes del que fou castell de Selma, a l'ombra del qual es formà el poblat, ara extingit, d'unes vint cases".

"El llogaret de Selma, només vint-i-cinc anys enrere, era molt important, a despit de la seva insignificança demogràfica. Era l'indret de confluència de les grans masies que ocupen les valls de l'entorn...Ara només hi ha solitud. Les cases van caient i el castell, fet una ruïna, aviat només coronarà un amuntegament d'altres ruïnes. La construcció de la carretera fins a Cal Cendral, al veí Pla de Manlleu, colpí aquest llogaret."

Del "castrum de Ceume" hi ha esment vers el 977. Limitava amb els d'Albà i Montmell. El 1149 figura consignat el seu territori en qualitat de terreny erm, igual que els veïns castells de Montagut, Querol i Pinyana. Sembla que el 26 d'abril de 1142, Guillem de Sant Martí atorgà cessió del castell de Selma als templers. No sabem -agrega Miret y Sans a Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya (1910, p. 169)- si l'ordre va trigar gaire a construir la comanda de Selma o si els templers van tenir el lloc de Selma unit a la comanda de Barberà o a la de Granyena; el comanador de Selma més antic que coneixem és de l'any 1225. A conseqüència de l'extinció de l'orde del Temple, a principis del segle xiv, Selma va passar a dependre de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, i així va ser fins a l'extinció dels senyorius.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Selma

• «Pat.mapa: arquitectura». Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 abril 2012].

• «Mapa de recursos culturals». Diputació de Tarragona.
• Comandes catalanes de l'orde del Temple