|
Cas Pallerols
El cas Pallerols va ser un cas de corrupció lligada a la finançament il·legal del partit polític Unió Democràtica de Catalunya (UDC), sentenciat el 2013 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En l'afer, varen ser condemnats l'empresari andorrà Fidel Pallerols i els excàrrecs d'UDC Lluís i Vicenç Gavaldà per haver desviat subvencions de la Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya per al finançament del partit. Fets provatsEls fets delictius varen començar el 1994, quan l'empresari andorrà Fidel Pallerols va donar cursos de formació a aturats amb l'ajuda de subvencions providents de fons de la Unió Europa, és a dir, prop de 9 milions d'euros. A canvi de rebre la subvenció, el 10% es destinava al partit.[1] L'any 2000, el líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida va afirmar que existia una mà negra tractant de desacreditar-lo i que dimitiria si es provés el finançament irregular. Procés judicialEl cas Pallerols es va complicar als tribunals a causa de l'aforament d'alguns implicats, com ara el diputat de CiU Josep Sánchez Llibre, i l'any 2005 la jutgessa Sílvia López Mejía va arxivar el cas amb l'excusa que el Tribunal Suprem havia indicat que no tenia indicis per a inculpar als dos diputats de Convergència. Un any més tard, l'Audiència de Barcelona reobre el cas. L'any 2006, l'escàndols cau al TSJC i s'encarrega de la instrucció de la jutgessa Teresa Cervelló, cunyada de Núria de Gispert, llavors membre d'UDC i futura presidenta del Parlament de Catalunya. El cas va tancar-se al mes de gener del 2013 amb una sentència de conformitat pactada entre la fiscalia i els acusats, que van acceptar penes mínimes de presó (inferiors, en tots els casos, als dos anys) a canvi d'assumir els fets (que parteix dels diners destinats als cursos que varen anar a parar a les caixes del partit).[2] Però el cas es reprèn durant el 2014 i finalment l'Audiència de Barcelona va decidir empresonar els culpables immediatament en sortir la decisió (mes d'abril 2014) i en cas de fugida, demanar la creació d'una crida i cerca.[3] Referències
|
||||||||||||||
